L'hora del vermut

Nova entrega de la Mirada en el temps de Cabrerizo

Tots guardem al calaix de la memòria moments que ens agrada conservar. Potser perquè en el fons no deixen de ser moments que ja hem viscut i que sabem que no han de tornar. Una altra cosa és si aquests els busquem en l'apartat dels somnis. Aleshores semblarà que els records prenguin vida i tornin un cop més a fer-se realitat. 

Sense anar més lluny és el que penso de l'hora del vermut. Al tombar dels anys seixanta a Sant Cugat no era fàcil trobar gaires al·licients d'esbarjo. Les úniques activitats eren el futbol i el cinema i parin de comptar. Ah! I una rudimentària pista de ball i un altre per la pràctica del basquet. 

Els caps de setmana eren avorrits. Sobretot dissabtes que es treballava fins a migdia. Per contra els diumenges eren una altra cosa. Es veia de seguida en la manera de vestir del jovent. Hi havia el costum d'anar arreglats, mudats que en dèiem aleshores. Pantalons pota d'elefant, cabells pentinats a l'estil Beatles i molta brillantina. També colònia Varon Dandy i a la butxaca un paquet de Bisonte. Qui no s'ho podia permetre tirava de Ducados i colònia a granel comprada a la perfumeria de cala Perich, a la plaça del mercat vell, al costat de la carnisseria on venien carn de cavall. 

Els diumenges tocava guateques... eren una mena de festes particulars amb música de toca discos. Un Kolster de maleta dissimulava prou bé el xivarri que fèiem. Tampoc faltava mai el sofisticat servei de barra de bar. Dos cubells de la roba plens de glaçons amb les begudes pertinents. Els cuba-libres i els rafs, corrien com l'aigua. La festa sempre tenis el mateix final, quatre voltes pels Quatre Cantons i quatre més per la plaça del monestir. 

Per acabar acompanyant fins a casa seva a les noies que vivien més apartades del poble. Aquelles hores ningú recordava ja quan havia sigut l'hora del vermut. Ni si aquest era o no millor el de garrafa o el de Cal Canari. Per cert encara guardo de l'última vegada el sifó de Carbònica la Palma de Sant Cugat, núm. de fabricant 1718. Un altre dia parlaré de l'hora del vermut.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem