El teatre dels germans Largo

Durant anys he tingut la curiositat de saber per què un teatre humil com era el Teatro portátil de los Hnos. Largo a principis dels anys 60 es va instal·lar durant quatre mesos seguits a Sant Cugat.

Avui encara em costa de creure, si no fos perquè hi ha santcugatencs que el recorden com si fos ahir i poden explicar les mil i una aventures que van passar per no perdre’s cap de les obres representades.
El “Teatro de los Hermanos Largo” de ben segur forma part de la memòria de molts santcugatencs, que un bon dia van veure com uns grans camions descarregaven lones i fustes del que a poc a poc es va convertir en un envelat. I no era la Festa Major. Què eren, doncs, aquelles piles de fustes, un teatre ambulant.

És clar que eren uns altres temps, i tant! Si plovia la lona era un regalimar continu que obligava a córrer galledes i pots. Era un altre ploure, fins i tot el fred també era un altre fred... el d’aquell temps era un fred de veritat. Fet que no era excusa per no anar al teatre. Si calia s’hi anava preparat, amb una manta i fins i tot amb un totxo calent escalfat a la llar de foc de casa. Ningú es deixava perdre obres com “Ama Rosa”, o la “Ferida Lluminosa”.
Al teatre dels Largo s’hi anava sobretot a plorar a gust, i a riure també, és clar. Es va instal·lar a la plaça dels Quatre Cantons, un mes d’octubre de principis dels seixanta i no va marxar fins ben passades les festes de Nadal.
Com a fet a remarcar cal dir que els actors es van repartir per cases particulars, compartint d’aquesta manera la vida familiar com uns més.

La companyia dels Largo feia representacions cada dia, algunes obres fins i tot dues... ah! i els diumenges matinals infantils. Sant Cugat durant quatre mesos va gaudir del millor teatre i espectacle de distracció com mai ho ha tornat a fer.
A part del teatre, com a molt, plantava la carpa un circ de tant en tant, i gràcies. Però un teatre amb sessions diàries, això eren paraules molt gruixudes.

Per acabar, deixeu-me dir que he tingut la sort de trobar informació de primera mà sobre el teatre portàtil de Los Hermanos Largo en la persona de la filla d’un dels germans de la saga dels Largo. Això hem donarà per escriure una segona part.