Steve Barakatt: "Gaudeixo la música del passat però m'interessa el que la gent crea ara"

El premiat pianista i compositor canadenc, Steve Barakatt, visita el Teatre-Auditori de Sant Cugat en la seva gira mundial del seu nou àlbum Néoréalité el pròxim dijous, 27 d'abril. Com a concertista de piano, ha realitzat més de 500 concerts en els escenaris més emblemàtics; les seves composicions s’han arribat a estrenar des de l’Estació Espacial Internacional (l’himne de l'UNICEF) i han format part d’esdeveniments mundials com el Gran Premi de Fórmula 1 de Mònaco i la Copa del Món de Futbol de la FIFA.

L'àlbum que presenta tracta la fragilitat humana i, en entrevistes prèvies, ha dit que la fragilitat és l'únic que ens pot mantenir humans en la societat frenètica i convergent en què vivim. Creu s'estan perdent les relacions humanes de qualitat?

La pandèmia va ser un accelerador en el plantejament de preguntes, un crit d'atenció; per primer cop ens vam preguntar on queda la humanitat dins la societat. Sempre ens hem vist com protagonistes del món i mai ens ho havíem qüestionat abans. Amb les noves formes d'interacció estem redefinint com ens relacionem entre nosaltres. Tenir una conversa normal ara sembla una cosa pràcticament exòtica i això mai ens ho havíem qüestionat. La pandèmia va fer que féssim front a aquests grans interrogants, ja que durant una temporada vam perdre l'habilitat social de connectar entre nosaltres i ara és el moment de redefinir la importància que té.

L'espanta on pot portar aquesta redefinició?

No, perquè no m'espanten els canvis. Crec en la tecnologia i veig coses precioses en els canvis. En general no soc un alarmista, però, sí que hem de redefinir globalment com a societat qui som, quin model volem establir i quines són les nostres prioritats com a éssers humans.

Quina ha de ser la prioritat principal?

Abans de saber la nostra prioritat crec que primer arribarem a un extrem. Quan es va desenvolupar la tecnologia a la música es va utilitzar d'una manera extrema i serà el mateix amb la realitat social, ens tornarem extremistes amb el món virtual i d'alguna manera tornarem a relacionar-nos d'una manera normal i decent. Crec que és un cicle i que el més important és com es desenvolupa col·lectivament aquest ús.

L'àlbum és una reflexió de la nova realitat de la qual vam prendre consciència amb la pandèmia. Què vol aconseguir?

El primer pas és qüestionar-se, jo no estic per respondre les preguntes, estic per alçar-les i que qui m'escolti es fagi preguntes: "Com em comportaré? Com es mantindran les meves relacions?". L'àlbum és sobre les preguntes que ens fem, no sobre les respostes.

Aquestes preguntes encara tenen sentit un cop hem deixat la pandèmia enrere?

Sí, és clar, perquè ens hem adonat de les coses que vam trobar a faltar i que són importants per a nosaltres. Com ha tornat a florir el turisme és un exemple, mai he vist els aeroports tan plens. Però podria haver sigut diferent, durant la pandèmia pensava que la gent mai viatjaria com abans i estava equivocat. Ara penso que les pròximes generacions tindran interès a viatjar més i posseir menys. A la pandèmia ens vam adonar que encara que tinguem moltes coses, quin és el seu valor si no tens bons amics o bones relacions? Totes aquestes preguntes són interessants per plantejar-se encara que no sapiguem la resposta.

Amb la importància de l'acústica i de ser-hi present, creu que la música clàssica sobreviurà a tots els temps?

Absolutament, crec que la música és l'únic que sobreviurà. Ara existeix Spotify i l'escena de l'espectacle està en un auge immens. La música sempre s'ha fet per ser performada, la gent vol estar in situ encara que ho pugui escoltar al seu mòbil. Per què? Perquè la música està feta per això, és com un bon dinar. Qui vol gaudir d'un bon dinar sol? La música és part d'un sentiment comunitari. La música gravada és molt nova a la història de la música, ha sobreviscut tota classe de canvis abans de ser gravada i així continuarà sent. Crec que és un plus, una extensió, la música forma part de nosaltres des de l'inici de la humanitat.

Barakatt: "La música sempre s'ha fet per ser performada, la gent vol estar in situ encara que ho pugui escoltar al seu mòbil"

Steve Barakatt Foto: Cedida

Utilitza la música com un mitjà de desconnexió?

Sí, escolto molta música. M'encanta la música techno i explorar les novetats que van apareixent. També m'agrada el pop, el rock, el jazz... però no m'agrada massa escoltar música clàssica. Soc una persona del present, gaudeixo la música del passat, la vaig estudiar i aprenc molt d'ella, però m'interessa molt el que la gent comparteix ara.

Quins són els artistes que li agraden?

Bruno Mars, té un increïble talent com a músic, és un geni de la música. En especial m'agrada el tecno trance perquè és molt instrumental. Quan era jove, als anys 80 i 90, la lletra predominava a la música, però el tecno és diferent. Com a compositor de música instrumental, considero que el tecno té moltes similituds amb el que jo faig, envaeix l'espai amb els seus grooves, tot se centra en la instrumentalitat, igual que la música clàssica.

Barakatt: "Com a compositor de música instrumental, considero que el tecno té moltes similituds amb el que jo faig"

A l'entrevista que va fer al NY Times, va dir que veia la llengua com una barrera, però algunes de les seves cançons tenen paraules. Què li fa decidir posar paraules o no a les seves composicions?

El llenguatge és preciós, però és un límit que la música no té. Una simfonia es pot entendre igual a Moscou que a Tokio. Com a músic veig la música com un concepte universal i el llenguatge com una barrera. Em costa posar paraules a les composicions, els missatges són importants, però estan limitats a aquells qui els entenen.

Quan va començar a compondre no es veia com a compositor d'himnes. Què esperava aquell noi de 13 anys de la música?

Quan comences una passió és inconscientment. Vaig començar sense cap pla clar perquè tenia 10 anys, al principi tot era inconscient.

Quina expectativa tenia?

Tenia somnis, molt naïfs; viatjar pel món i conèixer noves persones. M'agrada conèixer, descobrir i enfrontar-me a noves realitat. Ser músic et permet moltíssimes coses com desenvolupar relacions personals molt amplies, crear projectes col·laborar amb artistes i això és el que he anat fent pas a pas.

Està content amb el resultat?

És clar, el que faig ara i el que he aconseguit ara no sabia ni que existia.

Què esperes del concert a l'Auditori de Sant Cugat?

No estic aquí per tenir expectatives, he vingut per oferir i proposar. Convido a la gent a endinsar-se al món que proposo i viatjar per la música

Quins pròxims projectes té present?

La simfonia Ad Vitam Aeternam que vaig compondre en 2004 m'agradaria tornar a presentar-la arreu del món com fa gairebé 20 anys. Però aquest cop m'interessaria en un projecte conjunt amb les orquestres simfòniques d'allà on vagi, com podria ser l'orquestra simfònica de Sant Cugat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.