L'orquestra per dins

Els seients s’omplen i les converses es dissolen. Alguns espectadors llegeixen el programa de mà. N’hi ha que es diuen amb gestos: “Parlem a la mitja part”. Es fa fosc i el xivarri desapareix completament. De sobte se sent una única veu: “Bona nit, senyores i senyors. El concert de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat està a punt de començar. Per respecte als espectadors i als artistes us preguem que desconnecteu els vostres telèfons mòbils i altres aparells sonors i us recordem que no està permès prendre imatges durant la funció. Gràcies per la vostra col·laboració i esperem que gaudiu de l’espectacle”. S’encenen els llums de l’escenari i totes les mirades s’hi dirigeixen. Apareixen els músics de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat que van ocupant l’escenari disciplinadament. El públic ofereix un càlid aplaudiment de benvinguda als músics. El concertino, Geert Hendrik Krosenbrink, mira cap a l’oboè, que toca un la. De seguida la resta d’instruments de vent ajusten el seu instrument per tal de fer exactament la mateixa nota. Aleshores el concertino toca també el la, i amb la mirada va demanant que s’hi afegeixin els instruments de corda, de greus a aguts, és a dir, de contrabaixos a violins.

Després que tots els instruments de corda hagin fet el mateix la, afinen les altres tres cordes. És un moment de guirigall, que va esmorteint-se. Just quan han emmudit apareix el director, Josep Ferré, a pas decidit, amb la batuta a la mà dreta. Tornen els aplaudiments. Els músics s’aixequen alhora. El director fa una salutació al públic tot inclinant el cap, fa un gir de 180 graus cap als instrumentistes i dóna la mà al concertino. Quan els músics ja són asseguts, amb l’instrument ben col·locat, el director fa un gest amb la batuta. Comença el concert.

Són moltes les hores que han passat els músics preparant el concert que estan a punt d’executar, assajant sols -quan l’orquestra assaja, tot músic ja ha de tenir la partitura ben apresa- i col·lectivament. L’Orquestra Simfònica Sant Cugat acostuma a fer primer assajos parcials -amb grups petits d’instruments- i després assajos amb tota l’orquestra; finalment s’hi afegeixen els solistes o cors convidats, si n’hi ha. Els assajos de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat s’acostumen a fer a l’Aula Magna del Conservatori Victòria dels Àngels, i l’assaig general al Teatre-Auditori, la seu habitual dels concerts de la formació simfònica santcugatenca. “No assagem per aprendre la partitura sinó per escoltar els altres”. Aquesta és una de les sentències que Josep Ferré, director titular de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat des dels seus inicis, diu de tant en tant als músics. Segons Ferré, “l’assaig requereix un alt grau de concentració i generositat per part dels músics, que han de sacrificar el seu desig de lluïment pel de servei al grup”.

Una altra de les idees que té presents en tot assaig el director de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat és que el músic ha de percebre que a cada sessió es fa un pas endavant. Per això la bona organització del temps és essencial. “M’agrada organitzar el treball de manera que tothom estigui sempre actiu. Si hi ha un instrument que només participa en una part del programa no cal convocar-lo a tots els assajos”, diu. “El més important, d’entrada, és facilitar la feina dels músics, aclarir dubtes, corregir possibles errors a les partitures, definir el tempo (velocitat en què s’interpreta l’obra), la dinàmica (a quins fragments cal tocar fort, fluix ...), etc. Més endavant, podem parlar d’aspectes com harmonia, estructura, plans sonors... I, a la darrera etapa, podem explicar històries relacionades amb el compositor i el caràcter de la música”, explica Josep Ferré. Cal destacar que a l’assaig col·lectiu, molt més que al concert, els músics es relacionen i fan amistat, un element que també és essencial per a la bona marxa de l’orquestra.

“No assagem per aprendre la partitura sinó per escoltar els altres”.
Aquesta és una de les sentències de Josep Ferré, director titular de l’Orquestra

A més dels músics, hi ha un equip de professionals -de la mateixa orquestra i del Teatre-Auditori- que fan possible el concert. Fan tasques d’administració, de comptabilitat, de regidoria, d’arxiu de partitures, de promoció i venda de concerts, de comunicació... De la planificació, de l’elaboració del pressupost anual, de la relació amb els patrocinadors i de la realització dels contractes de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat n’és responsable Flora Puntos, presidenta de la Fundació Privada Música Simfònica i de Cambra. “Em fa la sensació que sempre estic treballant per al futur –preparant concerts- o per al passat –tancant aspectes dels concerts ja fets-... però tot i això, dels concerts en gaudeixo molt!”, diu Flora Puntos.
Una altra de les feines imprescindibles en tota orquestra simfònica és la de regidor. Des de fa força anys l’actor Joan Berlanga, que ha participat com a narrador en força concerts de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, és el regidor d’aquesta formació musical. Berlanga contacta prèviament amb cada teatre on s’ha programat el concert per resoldre totes les qüestions tècniques necessàries. El seu moment estel·lar és l’estona prèvia al concert: ha d’estar pendent que a cap músic no li falti res del que necessita per a la interpretació de les peces programades -i que no falti cap músic!-.

Per Nadal, valsos, danses... i humor a diversos escenaris del país L’Orquestra Simfònica Sant Cugat ofereix, des de fa anys, per les festes de Nadal, un concert de valsos i danses. A més del repertori, que inclou peces d’allò més conegudes amb d’altres que no ho són, un dels al·licients d’aquest concert de Nadal són els gags que fan els músics, alguns dels quals compten amb la participació del públic; aquestes bromes –enginyades pels mateixos músics i cada any diferents- confirmen que la música anomenada clàssica i l’humor no només no són incompatibles sinó que poden fer bona parella.
El Festival de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat tindrà lloc al Teatre-Auditori Sant Cugat els dies 27 i 28 de desembre. També es farà en altres poblacions de Catalunya, concretament a Badalona (Teatre Zorrilla, 23 de desembre), a Castelldefels (Teatre Plaza, 30 de desembre), a Barberà del Vallès (Teatre Municipal Cooperativa, 1 de gener), a Reus (Teatre Fortuny, 4 de gener) i a Manresa (Teatre Kursaal, dia 8 de gener).