Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Col·leccionista de tot tipus d’olles i defensora de comprar els productes frescos a les botigues del mercat, la cuinera amateur, ha treballat com a ajudant de cuina en restaurants de Barcelona i Figueres.
15 anys fent una recepta per setmana són moltes receptes... Les has tastat totes?
Totes no, però un 80% segur. De tota manera, mai segueixo una recepta al peu de la lletra. No sé repetir-les, sempre acabo fent un plat diferent. El que sí que m’apunto són les crítiques: si una beixamel m’ha quedat massa espessa, o un estofat massa salat...
T’agrada, doncs, que critiquin els teus plats?
I tant! M’agrada molt la participació de la gent. Crec que a l’hora de cuinar és molt important per a qui ho estàs fent. La reacció dels altres és el que m’incentiva a seguir preparant plats. El que et dirà realment si has fet un bon àpat és si els altres s’ho mengen de gust.
Reprenent ara algunes de les receptes anteriors, es pot veure que utilitzaves molt el terme econòmic, com és?
Tot i que sempre s’ha de cuidar la qualitat del producte, crec que es poden fer molts bons plats amb pocs calés. De fet, molts cops tenir menys diners ajuda a cuinar millor.
Per què?
Per la creativitat. Embadaleix tenir massa diners, per què t’has de preocupar quan tot ho tens solucionat de seguida? Quan tens menys et busques molt més la vida, aprofites molt més els productes. Jo, per exemple, sempre demano que no em treguin les espines a la peixateria perquè poden donar més gust a un caldo.
Ets una persona força compromesa i reivindicativa, té la teva cuina alguna d’aquestes característiques?
Segurament. La cuina ha de servir per alguna cosa més que per menjar. Quan es menja bé s’està millor, et canvia l’humor. M’agrada injectar optimisme a la gent.
Quins altres elements són imprescindibles a la cuina?
Ufff, moltes coses. Tastar i comprovar com estiguin els ingredients abans de cuinar-los, que aquests estiguin frescos (sóc una defensora dels mercats), dedicar-hi temps (i ganes), i sobretot tenir una taula ben parada. Això ho tinc molt present, la necessitat d’una bona presentació abans de portar el plat afecta la predisposició per menjar.
Com vas aprendre a cuinar?
Jo no havia cuinat mai de jove, vaig agafar el gust molt més de gran, quan un dia vaig fer un estofat i vaig veure com reaccionava la gent quan se’l menjava. No segueixo gaire els llibres de cuina en alguns restaurants i moltes receptes les he aconseguit preguntant als mateixos cuiners dels llocs on anava a dinar. Amb tot, crec que segueixo sense saber cuinar, professionalment parlant. M’apassiona fer-ho, però no sé fer-ho de manera professional; potser ara estaria preparada per aprendre’n.
La cuina, llavors, no és experiència?
No necessàriament. Pot passar com a qualsevol ofici, que hi hagi gent que porta 20 anys fent la mateixa cosa i la segueix fent malament. Els anys no són una garantia. Per mi la cuina és un misteri, potser els passos i les quantitats no són els adequats o els que apareixen en una recepta, però el resultat pot sortir bo igual. Ara bé, has d’estar enamorat del que fas, la cuina l’has de mimar.
Què trobes en la cuina?
Crec que té com un efecte terapèutic, perquè em relaxa, i a la vegada una part creativa, perquè cuinar també és art. Tot i que m’agrada molt cuinar pels altres, encara que em quedés sola a la vida seguiria cuinant.
Creus que amb la cultura del menjar ràpid les noves generacions estan perdent l’hàbit de cuinar?
A mi també m’encanta la pizza i segons quins menjars ràpids però s’ha de menjar de tot. No m’agrada sentir això que els joves no saben o no els agrada cuinar. Jo també vaig començar tard però perquè els meus pares tampoc m’ho van transmetre. Crec que se’ls ha d’incentivar, deixar-los i fer-los sentir protagonistes.
Florestana implicada
Maria Àngels Quadras, col·legiada i llicenciada en Dret, exerceix com a advocada en temes especialment humanitaris. Resident des del 1963 al costat del Casino de la Floresta, ha anat incrementant la seva participació al barri de manera voluntària i altruista. Coneixia i havia col·laborat amb el difunt fundador del còmic El Víbora, J.M Berenguer, en els moviments predemocràtics de la Floresta als 70.
També va ser fundadora de la plataforma Salvem el Molino en contra del tancament del famós teatre del Paral·lel que oferia espectacles de gènere cabaretesc i ‘music hall’. Actualment, i dins de la seva passió i afició personal, ha reconvertit l’associació d’El Molino en Varietats de la cuina autònoma catalana.
15 anys fent una recepta per setmana són moltes receptes... Les has tastat totes?
Totes no, però un 80% segur. De tota manera, mai segueixo una recepta al peu de la lletra. No sé repetir-les, sempre acabo fent un plat diferent. El que sí que m’apunto són les crítiques: si una beixamel m’ha quedat massa espessa, o un estofat massa salat...
T’agrada, doncs, que critiquin els teus plats?
I tant! M’agrada molt la participació de la gent. Crec que a l’hora de cuinar és molt important per a qui ho estàs fent. La reacció dels altres és el que m’incentiva a seguir preparant plats. El que et dirà realment si has fet un bon àpat és si els altres s’ho mengen de gust.
Reprenent ara algunes de les receptes anteriors, es pot veure que utilitzaves molt el terme econòmic, com és?
Tot i que sempre s’ha de cuidar la qualitat del producte, crec que es poden fer molts bons plats amb pocs calés. De fet, molts cops tenir menys diners ajuda a cuinar millor.
Per què?
Per la creativitat. Embadaleix tenir massa diners, per què t’has de preocupar quan tot ho tens solucionat de seguida? Quan tens menys et busques molt més la vida, aprofites molt més els productes. Jo, per exemple, sempre demano que no em treguin les espines a la peixateria perquè poden donar més gust a un caldo.
Ets una persona força compromesa i reivindicativa, té la teva cuina alguna d’aquestes característiques?
Segurament. La cuina ha de servir per alguna cosa més que per menjar. Quan es menja bé s’està millor, et canvia l’humor. M’agrada injectar optimisme a la gent.
Quins altres elements són imprescindibles a la cuina?
Ufff, moltes coses. Tastar i comprovar com estiguin els ingredients abans de cuinar-los, que aquests estiguin frescos (sóc una defensora dels mercats), dedicar-hi temps (i ganes), i sobretot tenir una taula ben parada. Això ho tinc molt present, la necessitat d’una bona presentació abans de portar el plat afecta la predisposició per menjar.
Com vas aprendre a cuinar?
Jo no havia cuinat mai de jove, vaig agafar el gust molt més de gran, quan un dia vaig fer un estofat i vaig veure com reaccionava la gent quan se’l menjava. No segueixo gaire els llibres de cuina en alguns restaurants i moltes receptes les he aconseguit preguntant als mateixos cuiners dels llocs on anava a dinar. Amb tot, crec que segueixo sense saber cuinar, professionalment parlant. M’apassiona fer-ho, però no sé fer-ho de manera professional; potser ara estaria preparada per aprendre’n.
La cuina, llavors, no és experiència?
No necessàriament. Pot passar com a qualsevol ofici, que hi hagi gent que porta 20 anys fent la mateixa cosa i la segueix fent malament. Els anys no són una garantia. Per mi la cuina és un misteri, potser els passos i les quantitats no són els adequats o els que apareixen en una recepta, però el resultat pot sortir bo igual. Ara bé, has d’estar enamorat del que fas, la cuina l’has de mimar.
Què trobes en la cuina?
Crec que té com un efecte terapèutic, perquè em relaxa, i a la vegada una part creativa, perquè cuinar també és art. Tot i que m’agrada molt cuinar pels altres, encara que em quedés sola a la vida seguiria cuinant.
Creus que amb la cultura del menjar ràpid les noves generacions estan perdent l’hàbit de cuinar?
A mi també m’encanta la pizza i segons quins menjars ràpids però s’ha de menjar de tot. No m’agrada sentir això que els joves no saben o no els agrada cuinar. Jo també vaig començar tard però perquè els meus pares tampoc m’ho van transmetre. Crec que se’ls ha d’incentivar, deixar-los i fer-los sentir protagonistes.
Florestana implicada
Maria Àngels Quadras, col·legiada i llicenciada en Dret, exerceix com a advocada en temes especialment humanitaris. Resident des del 1963 al costat del Casino de la Floresta, ha anat incrementant la seva participació al barri de manera voluntària i altruista. Coneixia i havia col·laborat amb el difunt fundador del còmic El Víbora, J.M Berenguer, en els moviments predemocràtics de la Floresta als 70.
També va ser fundadora de la plataforma Salvem el Molino en contra del tancament del famós teatre del Paral·lel que oferia espectacles de gènere cabaretesc i ‘music hall’. Actualment, i dins de la seva passió i afició personal, ha reconvertit l’associació d’El Molino en Varietats de la cuina autònoma catalana.