25% de castellà a les escoles

Escolto a la ràdio, amb pena, impotència i incredulitat, que un jutjat, de nou, obliga un parell d’escoles a fer el 25% de classes en castellà.

Aquest cop, una de les escoles implicades és la de El Pinar de Nuestra Señora (només com està escrit, ja ho diu tot!). 

Doncs bé, els meus fills no van a aquesta escola, però sí el meu nebot i haig de dir a totes aquestes famílies que han fet aquesta petició que, sempre que he anat a l’escola o he passat per davant, sento que gairebé tothom (per no dir tothom) parla en castellà i, cenyint-me a l’exemple del meu nebot, quan aquest intenta parlar en català amb els seus cosins, té seriosos problemes de vocabulari i fluïdesa.

On és el problema? Els meus fills estan escolaritzats en català, parlen en català a casa, gairebé tots els amics amb els que es relacionen parlen en català però, en canvi, coneixen i parlen el castellà molt millor que el meu nebot el català!!

Costa entendre que unes poques famílies (ignoro si per motius polítics o què) emparant-se en una decisió judicial, malmetin la convivència de totes dues llengües i, per extensió, de la resta de famílies.

A aquestes famílies els dedicaria una frase que també acabo de sentir a la ràdio: “El català no t’obre portes, però sí moltes finestres!”

Araceli Serrano