No sabem el que tenim amb la Sanitat Pública: la seva professionalitat, dedicació, afecte, dolçor, saber fer... no trobo més adjectius per poder fer palès tot el que es mereixen tots!!! Des dels xofers de les ambulàncies, camillers, metges d’urgències, infermeres, fins als més qualificats cirurgians que en tot moment estan al seu lloc, toqui o no toqui, fent guàrdia, substituint i cobrint el seu lloc de treball perquè no hi hagi cap forat, cap absència.

Per sort ho he pogut constatar aquests darrers mesos en pròpia experiència: el passat 5 d’agost em va deixar el meu marit M.P.C. L’atenció, carinyo i afecte per part de tothom va ser del tot colpidors. El 23 d’octubre vaig tenir un accident de cotxe a l’Arrabassada (aquí va començar tot altra vegada). Voldria donar les gràcies a una noia que em va socórrer i que, malgrat els meus esforços per fer-ho, no aconsegueixo identificar. 

M’han tret un tumor del cap. Gràcies a Déu aquí estic altra vegada. Tothom s’ha portat tan bé! Sempre ajudant amb un somriure als llavis, animant-me. Hi ha tanta gent bona!

Com és que el que està bé ho trobem normal i només ens queixem quan alguna cosa no acaba d’anar com ens agradaria?

No, jo vull cridar que sou meravellosos, no canvieu!!!

Bon Any Nou.

Paquita Beser

 
Comentaris

Destaquem