Atenció de 9:00 h a 15:00 h

El dilluns 2 de febrer a la nit vam trobar un jove de dinou anys, de Guinea, desorientat i sense abric pels carrers de Sant Cugat. Anava amb el meu fill de disset anys, que en veure que tremolava li va regalar la dessuadora que s’havia comprat aquell mateix dia. Durant quatre hores vam intentar activar algun recurs - parròquia, Mossos, policia, CAP- per trobar-li un lloc on dormir. A tot arreu la resposta va ser la mateixa: no era una “urgència”. No era menor, ni malalt, ni dona embarassada. El protocol no s’activava, tot i ser una nit d’hivern. En una ciutat de 100.000 habitants, aparentment pròspera, no hi ha cap recurs nocturn d’urgència per a persones vulnerables.

Finalment, el vam haver de deixar amb el cor encongit en un vestíbul d’un caixer amb menjar, una manta i una mica de diners. El meu fill el va abraçar abans de marxar.

Aquella nit vam tornar a casa amb un sentiment profund d’impotència, frustració i tristesa. També nosaltres, com a ciutadans, ens vam sentir abandonats i deixats sols amb la nostra consciència, intentant fer el que ens semblava humà.

Ens hem quedat amb moltes preguntes obertes: Hem fet prou? On deu ser aquell noi? Se’n sortirà? El que sí que ens va quedar clar que, a Sant Cugat les persones sense sostre tampoc són benvingudes ni ateses fora de l’horari d’oficina. Si l’atenció social funciona de 9:00 h a 15:00 h, què passa amb la vulnerabilitat quan es fa de nit?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.