L'avortament, un dret constitucional?

M’adreço amb serenor i respecte a totes les persones que vulguin llegir aquesta carta. No pretenc jutjar ningú ni assenyalar decisions personals, perquè cada vida humana està plena de circumstàncies, emocions i moments difícils que ningú qui els viu pot comprendre. Tanmateix, crec que com a societat ens hauríem d’aturar un moment per reflexionar.

Hem après amb tota la raó a cuidar la natura, a protegir els boscos, a salvar espècies animals en perill, a valorar la vida de cada ésser viu que ens envolta. Però, paradoxalment, sembla que de vegades oblidem el valor més essencial de tots, el de la nostra pròpia espècie, el de la vida humana que comença.

L'avortament, lluny de ser un signe de progrés social, em sembla més aviat un reflex d’allò que encara no hem sabut resoldre com a comunitat, la manca de formació, acompanyament i de suport real a les persones que es troben davant d’una situació inesperada i difícil, una conseqüència trista de la manca d’educació integral en afectivitat i sexualitat.

Respectar la vida no vol dir imposar res a ningú ni tancar els ulls davant la complexitat de les decisions personals. Vol dir que, en lloc de normalitzar, valorem treballar perquè cap dona es vegi obligada a escollir-lo.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.