Carta d’agraïment de la família Cascales Martín

"El vostre amic, cosí, veí, company de bàsquet, de penya, gimnàs o menús ja no camina de pressa i somrient pel poble", explica la família

La carta que no vols escriure però alhora t’omple de goig. La que t’esquerda per dins però el reconforta per fora. La nostra. Per vosaltres.
El passat dimarts el rellotge es va aturar, el món es va esquerdar i el cor se’ns va glaçar.
El Paco Cascales; el nostre pare, marit i fill ja no hi és. El buit és immens.
Descomunal.
El vostre amic, cosí, veí, company de bàsquet, de penya, gimnàs o menús ja no camina de pressa i somrient pel poble.
Malgrat que el buit sigui tan gran, injust, incomprensible i esquinçador, volem agrair a totes les persones que amb una abraçada d’amor i escalf, ens heu estat acompanyant tots aquests dies. Estàvem devastats i ens van sustentar els vostres missatges i les vostres mostres d’estima. No sabeu quant.
Gràcies per desbordar el tanatori amb el vostre acompanyament i omplir de caliu el Monestir en el seu comiat.
No s’està preparat per passar per un tràngol com aquest però us assegurem que amb vosaltres tot ha estat molt més càlid.
Ens heu retornat l’estima que el Paco tenia per vosaltres i això no ho oblidarem mai.
Ell s’ho mereixia.

 

 
Comentaris

Destaquem