La carta dels fills del fotògraf Pep Pujol al seu pare per acomiadar-lo

El fotògraf santcugatenc Pep Pujol ha mort recentment. Els seus fills el recorden amb aquesta carta.

El Pep Pujol, el nostre pare, va néixer a Guissona als anys 50, en aquell moment, un poblet de la Segarra envoltat de camps i ametllers. Va créixer al Centro el cafè què regentaven els nostres avis i en aquell espai entre llibres i cafès va començar a estimar la cultura. El teatre, la poesia, literatura, l'obra dels grans artistes. Va ser una època de coneixement personal i aprenentatge autodidacta.

Va començar a experimentar amb una petita càmera fotogràfica què li van regalar i va descobrir l'art de la fotografia, què l'acompanyaria tota la vida. Bodegons, paisatges i retrats. Va fotografiar la Segarra en les quatre estacions, estimava la seva terra i tot i que la visitava sovint va traslladar-se a Sant Cugat, la seva ciutat d'acollida.
 

Era mestre de professió, però va dedicar-se activament a la fotografia. Als anys 80 i 90 ens va retratar moltíssim completant una obra molt personal i coneguda per la majoria. Va exposar en sales d'arreu de Catalunya. Va retratar a personalitats i a persones quotidianes del poble, sovint persones oblidades, "personatges de Sant Cugat", identitats.

Ens va transmetre el gust per l'art, per als grans pintors, l'arquitectura medieval, la mitologia, la música clàssica, que sempre l'acompanyava, i per descomptat l'òpera. Era un gran lector, els llibres van ser per ell una vàlvula i un paraigua protector en els moments més complicats de la seva vida. L'escriptura, la seva aliada per a expressar el seu món interior sovint complex i incomprensible per a la majoria.
Ell sempre ens deia, que hauria d'haver nascut en l'època dels romàntics i haver compartit tertúlies en cafès amb artistes i bohemis. Sovint es sentia atrapat en la voràgine del món canviant i accelerat en què vivim. L'art, la bellesa i la llum van ser les seves grans muses!
Ara, descansa en pau i ha marxat de forma discreta, tal com era ell. Un personatge solitari però autèntic, especial i únic. El trobarem a faltar, fills i nets amb els que els darrers anys havia gaudit moltíssim de la seva companyia i vitalitat.

Nosaltres ens emportem converses, moments on ens feia observar la llum que entrava per una finestra, escoltar una campana repicant, els ametllers florits, la poesia d'en Carné, els refranys, els capitells romànics i tantes altres "instantànies", com ell acostumava a dir.

Per últim, i per concloure aquest escrit, volem agrair el suport què hem rebut d'amics i coneguts, persones que d'alguna manera o altra es van creuar en la vida del nostre pare, què el van ajudar i què el trobaran a faltar. I un darrer agraïment, molt especial, a l'Andreu Coca, amic incondicional fins al darrer moment. Gràcies per tot!

Els seus fills

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.