Deriva edatista i paternalista

Als meus setanta-set anys he rebut una carta de l’Ajuntament de Sant Cugat que convida a votar algunes propostes que “aposten per recollir al Pressupost Municipal les inquietuds i les necessitats de la gent gran”.

Vull expressar el meu malestar davant la deriva edatista i paternalista que observo en algunes de les propostes presentades, que responen a una visió reduccionista i estereotipada de la gent gran, com ara petanques renovades i lavabos públics més ben senyalitzats.

Aquest enfocament edatista i paternalista invisibilitza la diversitat real de necessitats, inquietuds i aspiracions de la població. La gent gran no és un bloc homogeni ni un col·lectiu a qui cal “entretenir” o assenyalar on poden anar a fer pipí. Són ciutadans amb projectes, amb capacitat crítica, amb interessos culturals, tecnològics i socials molt més amplis.

Les polítiques públiques han de respondre a la realitat, no a tòpics.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.