El vent i les roses

Miro per la finestra sense interès, fixant la mirada a la llunyania! El verd dels arbres i el blau del cel es desdibuixen visualitzant un gran llac. S’ha girat vent, i mai he simpatitzat amb el vent. De cop m’adono que al jardí ja han sortit les roses, “les vermelles” i “les blanques”, aquestes es comencen a moure, de manera que sembla que ballen al compàs de la música que el vent els xiuxiueja.

E. Piera