L’escola la Mirada

L’altre dia, llegint el conte “Els set ratolins cecs” d’Ed Young als meus fills, hi vaig trobar paral·lelismes amb tot el que ha anat succeint els últims anys a l’escola la Mirada. En el conte, set ratolins queden desconcertats en adonar-se que hi ha una cosa estranya vora del seu estany. És llavors quan, un a un, van a inspeccionar per tal de treure’n l’entrellat. Primer hi va el ratolí vermell, el qual topa amb una pota enorme, però creu que és una columna, després hi va el ratolí verd, que s’enfila per una trompa però creu que és una serp, el següent és el groc, que puja per un ullal i creu que és una llança, el ratolí porpra ascendeix per un cap de gran dimensió i pensa que està pujant per un penya-segat, el ratolí taronja es balanceja damunt d’una orella i creu que és un ventall, el blau s’enfila per una cua i ho percep com si fos una corda. Al final tots ells discuteixen perquè cadascú defensa que la cosa estranya és una cosa diferent. Finalment, el ratolí blanc va a l’estany i recorre la cosa estranya de banda a banda, de dalt a baix i d’un extrem a l’altre i descobreix que es tracta d’un elefant. Ensenyament moral dels ratolins: conèixer una part permet inventar una història bonica, però només la totalitat condueix a la saviesa.

La història de la Mirada no és una història bonica, de fet, és una història ben trista. Tots els ratolins d’aquesta història veuen tot un reguitzell de “coses” com quelcom ben diferent. Uns veuen un parc equipat a Volpelleres on d’altres veuen un bosc, altres ratolins veuen molestos mòduls prefabricats on d’altres veuen les aules on estan educant els seus fills, uns veuen tanques que barren el pas on altres veuen quitxalla jugant al pati, uns senten sorolls insofribles que cal denunciar, quan d’altres senten riures i xiscles feliços d’infants, uns somien que algun dia l’escola podrà anar sota les ombres dels pins i envoltada de natura i d’altres creuen que cal fer tot el possible perquè vagi a qualsevol lloc menys allí, uns creuen que aquesta escola és imprescindible per al barri i d’altres preferirien que desaparegués per sempre.  Mentre tots els ratolins cecs defensen la seva postura, no apareix per enlloc cap ratolí blanc que es miri les coses de banda a banda, de dalt a baix i d’extrem a extrem per tal d’obtenir la veritat de tot plegat. Mentre ratolins de tots colors es barallen, els ratolins blancs es dediquen a estudiar quins ratolins han de defensar per tal d’aconseguir més vots.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.