Fa temps que hi reflexiono

Quins sentiments desperta el futbol, quins instints fa aflorar des de dins dels budells. Recorda el circ dels lleons, dels gladiadors, on la gent gaudia veient com estripaven un cos d’un home amb les dents esmolades dels felins. Com uns homes deixaven estès a terra al contrari fins a la mort.

L’agressivitat de les paraules, dels timbals i de les trompetes al camp animen als equips a anar a totes per derrotar a l’altre.

Potser és hora que la pedagogia entri al camp. L’ètica i la companyonia que pregonen els clubs no és ni de bon tros el que es reflecteix quan hi ha un partit.

Pares, entrenadors, animadors i els mateixos jugadors suen agressivitat per tots els seus porus.

Molts diran que exagero, però visc al costat del camp Jaume Tubau i la salut mental es veu debilitada cada cap de setmana i el dia a dia pels entrenaments fins a 3⁄4 d’onze del vespre. Els veïns ja estem tips que no es posi fre al soroll dels crits, dels timbals i les trompetes. L’Ajuntament diu que hi està treballant, però no es veuen els resultats.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.