Amb el foc no s’hi juga

Els fets viscuts recentment durant la Festa Major, amb la crema d’un xiprer patrimonial, més enllà de l’incident concret, posen sobre la taula una qüestió més profunda: quin tipus de festes volem i quines pràctiques estem disposats a mantenir.

Els balls de diables formen part d’un imaginari col·lectiu, però també impliquen l’ús de foc i pirotècnia. No podem mirar cap a una altra banda quan allò que celebrem acaba perjudicant allò que hauríem de protegir.

Les societats avancen precisament perquè revisen els seus costums. Tradicions que en el passat es consideraven normals —com certes festes amb animals— han estat progressivament abandonades en favor d’una major sensibilitat i responsabilitat col·lectiva. Aquest mateix exercici crític és necessari avui amb aquelles pràctiques festives que impliquen risc, destrucció o manca de respecte pel nostre entorn.

El xiprer cremat no és només un arbre: és un símbol del nostre patrimoni compartit, del temps i de la identitat que ens uneix. Perdre’l per una acció evitable és un senyal que alguna cosa no estem fent bé.

Potser ha arribat el moment d’apostar per festes que mantinguin l’esperit participatiu i cultural, però que siguin compatibles amb la seguretat, el respecte pel patrimoni i els valors actuals.

Com a ciutadans i ciutadanes, tenim la capacitat —i també la responsabilitat— de promoure aquest canvi. Les tradicions no són immutables: les construïm entre tots, i entre tots les podem millorar.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.