Gràcies, Sanitat Pública

Tants cops ens queixem de la Sanitat Pública… quan es fan les coses es fan bé, o, extremadament bé, com és el cas, és imprescindible l’agraïment.

La setmana passada, en visita rutinària a l’odontòleg del CAP Turó Can Mates, perquè em feia gràcia que, a la meva edat suposadament m’estigués sortint un queixal, en un lloc on ell me n’havia tret un el mes de novembre, el Dr. Gonzalvo va descobrir que, les lesions que en aquella ocasió em va dir que hauria de controlar-me cada tres mesos (i jo m’ho vaig prendre com una broma), havien girat cap al costat obscur.

El cas és que, en pocs minuts l’auxiliar d’odontologia (em sap molt greu no haver preguntat el teu nom, perdona’m, si et plau!), em va acompanyar fins al taulell, va gestionar tota la documentació i va sortir indicant-me que, en menys de 7 dies m’haurien de visitar, i tornar a veure el Dr. Gonzalvo.

Sense entendre gairebé com els riures canvien en angoixa, vaig sortir del CAP, amb tot de papers a la mà i una suor freda que em baixava per l’esquena. Sóc infermera i vaig llegir el diagnòstic. Sant Google es va encarregar d’aclarir-me els pocs dubtes que em restaven.

Abans-d’ahir em va visitar el maxil·lofacial, Dr. Ferras a Terrassa i, vaig sortir molt més tranquil·la i amb dia i hora per biòpsia. Sortint tenia hora novament amb el Dr. Gonzalvo i quan vaig entrar a consulta, ja s’havia llegit tot el que el Dr. Ferras havia escrit a la meva història. Vull felicitar públicament, tots aquells que heu tingut quelcom a veure en tot aquest procés, ràpid, professional, especialment cordial i humà.

Gràcies a tots i totes.

Maria Dolors Rius