Labarra

El passat 1r d’agost vam anar a dinar amb els meus pares a Labarra. És un lloc agradable que no us descobriré ara perquè ja té un estimable i merescut èxit. Ja havíem demanat i començaven a servir els primers plats quan el pare, encara debilitat per una recent malaltia, i en una edat que té molt mèrit afrontar-ne la recuperació, va patir el que aparentment semblava una lipotímia.

No era el primer cop que li passava i tant la mare com la meva germana i jo mateixa vam saber controlar el pànic i ràpidament vam posar en pràctica les maniobres adients a la situació: estirar-lo a terra amb les cames aixecades i intentar comunicar-nos verbalment i visualment amb ell, mentre trucàvem als serveis d’emergència mèdica.

Com és fàcil d’imaginar, una situació d’aquesta mena, en un restaurant ple a vessar a l’hora punta dels dinars, va generar un moment de confusió en les taules de més a la vora i després a tot el menjador. No va ser el cas dels treballadors i responsables del restaurant. Amb gran amabilitat i diligència, es van fer càrrec del que passava i van aconseguir que el pare estigués atès, sense que totes les altres taules del restaurant patissin cap més incidència en el servei rebut per la lògica curiositat pel que passava. Ens van atendre, ens van ajudar a moure el pare a un lloc més adient per esperar l’arribada dels serveis mèdics i tot això amb una amabilitat, comprensió i empatia dignes d’agraïment.

Mentrestant, tothom va seguir atès amb diligència a cuina, barra i taules. No sols això. Un cop arribada l’ambulància i tot acomiadant-nos, no van voler acceptar que paguéssim res del que havíem encomanat i tot just començat a tastar.

Vull agrair públicament als amics de Labarra la seva ajuda, reacció i empatia. Tenen èxit per la seva excel·lent proposta de cuina i servei professional, però sobretot el mereixen per la seva generositat i bonhomia.

Família Puigmal Carreras