Malson

Fa uns dies vaig caure per les escales dels FGC, em vaig fer ferides obertes al nas, al colze i al genoll, al marge d’altres traumatismes per tot el cos.

Em van portar al CAP del carrer de la Mina d’aquest municipi, no hi havia ningú esperant i vam passar ràpid. La sala on hi ha els boxs era quasi a les fosques i en un hi havia dues persones. Era depriment. Va venir una doctora i li vaig explicar el que m’havia passat sense treure’m els mocadors de sobre el nas, que no parava de sagnar, així com les altres ferides.

Em va mirar el nas i tot seguit em va dir que anés a casa meva, em rentés les ferides amb aigua i sabó, i m’hi posés iode. Li vam preguntar per què no em curava ella i ens va dir que ella era la doctora i la infermera no hi era.

Vam marxar d’allà atònites. Per sort vaig rebre les cures pertinents en un altre lloc. Vam fer la corresponent reclamació i em van dir que mirarien que aquest fet no tornés a passar. La pena és que va passar.

El record que ens ha quedat és que aquests fets són més propis d’un món tercermundista que d’un municipi com Sant Cugat.

Olga Marín