“Me meo en Sant Cugat”

Això és el que cridava l’energumen a la gent que estava asseguda a una terrassa del carrer Major: “¡Yo me meo en Sant Cugat!”. Literalment ho va fer, es va treure la titola i es va pixar al mig del carrer.

Quan li van cridar l’atenció s’hi va enfrontar i de poc que no arriben a les mans. La mateixa nit van incendiar els contenidors de la plaça de Pep Ventura i dos cotxes que hi havia aparcats van cremar.

I fa unes setmanes, abans de la festa gran, un grup es va pixar i van vomitar tot el que portaven a dins a les voltes, mentre una parelleta practicava sexe al portal d’enfront amb uns gemecs que se sentien per tot el carrer.

Tot això va passar l’any passat, i continua passant cada cap de setmana. Per què no van trucar a la policia? Per por, deien els veïns.

A trenta graus i ofegats a casa, esperen que passi la nit. Ningú és responsable de res. Ni els propietaris dels locals que lloguen el seu immoble a un bar més, ni els encarregats de les llicències municipals, ni els regidors, ni l’alcaldessa. Ningú es fa responsable.

Però tenim un número massa gran de terrasses en pocs metres, que no tanquen quan han de tancar, i un munt de gent que passa pel carrer cridant, pixant, vomitant i fins i tot cardant.

No val la pena trucar a la policia, ni denunciar res, ja que a la tercera queixa que fas ets tu el raret, no pas els que no ens deixen viure.

És això una “ciutat viva”? Aquest és el model de ciutat que volem?

Estem tips i volem solucions.

Emma C. i Joan M.
Veïns desesperats del centre de Sant Cugat