Nius de vespes

Vivim en un món desnaturalitzat per l’afany de fer-nos-el més accessible a la nostra manera de viure quantificada, jerarquitzada, sense posar-nos en la pell de l’altre. Un que, en realitat, és com nosaltres i té les mateixes pors i el gran problema endèmic dels nostres dies: la falta de confiança en nosaltres mateixos i el poc sentiment de pertinença a una comunitat.

Vet aquí un inici un pèl espiritual per parlar-vos d’un fet que com a comunitat de pares que porteu els fills a un dels afortunadament nombrosos parcs amb sorra de Sant Cugat us pot afectar.

Fa uns dies, un brillant i observador nen de 7 anys, en Guim, m’ho va fer veure.

Les vespes omplen amb els seus nius individuals una part important de la superfície d’aquests parcs. No són perilloses, si no és que un distret peuet descalç les trepitgi. Són vespes de sorra, sand wasps, i fan petits forats que graten a la sorra per alimentar les larves amb els insectes caçats. Molts d’aquests foradets són a la base dels accessos a molts gronxadors.

No vull causar alarma, només fer visible aquest fet a molts pares que, com jo, deixeu campar descalços i lliures els fills als parcs amb sorra de la nostra ciutat.

Espais que, precisament, compensen aquesta desnaturalització que us comentava a l’inici i que, per sort, les vespes de sorra ens recorden cada any.

Montse Soto