No fa gaire temps es va anunciar una nova tarifació dels FGC de la Generalitat de Catalunya, en conseqüència, Sant Cugat passava a ser inclosa a la zona 1. Gran satisfacció de la població, per fi algun benefici. Però l’alegria dura poc en anunciar-se que, per compensar la rebaixa, s’instituïa un nou tribut “metropolità”, de fet, un nou impost, o sigui que “lo comido por lo bebido”. Una presa de pèl monumental. No hi ha estalvi, és un frau.
Mentre que Terrassa, més a la vora de Sant Cugat que Barcelona, queda amb la tarifa de 2 zones. Amb el greuge afegit que els santcugatencs, especialment la gent gran, tenim més necessitat d’anar a Terrassa, on hi ha la majoria de serveis mèdics i hospitalaris. A la vegada que la manca de metges per a una població de més de 90.000 persones és dramàtica i escandalosa. O sigui que, una vegada més, el col·lectiu de la gent gran se sent estafat i escarnit.