Nova esclavitud

Fa molts anys que estic al món laboral, en concret més de 40, però encara avui se m’encén la sang quan veig que aquest món no canvia.

Falses cooperatives càrnies, que esclavitzen treballadors sense cap mena de remordiments, sols pensant d’estalviar uns costos per incrementar els beneficis, pagant uns salaris miserables d’on han de fer-se càrrec del seu equipament de treball i de la seva neteja, quedant-los un salari de menys de 800 €.

En tots els convenis col·lectius els uniformes van a càrrec de les empreses, però perquè aquests treballadors són falsos autònoms, l’han de pagar ells, però aquí no acabem, tenim un altre col·lectiu que són els treballadors que cauen en les urpes de les empreses de serveis, empreses que s’omplen la boca donant xifres del número de treballadors que tenen, però no diuen com els tenen.

Fent jornades normals cobren entre 600 i 700 euros, fent feines que ningú vol, de baixa qualificació i sense cap mena de possibilitat de promocionar-se i aspirar a un lloc de treball millor, en aquest col·lectiu tenim netejadors de planta d’hotel, personal de neteja de grans multinacionals que externalitzen els seus serveis, personal de logística, etc.

Fixeu-vos que tots aquests treballadors són de baixa qualificació, treballadors que no han tingut una gran formació per diferents motius, treballadors que pateixen la majoria d’ERO, treballadors que es converteixen en aturats de llarga durada, però a pocs els importa, ja que ens preocupen més els treballadors més ben formats que han d’emigrar perquè aquí no troben feines per allò que s’han format, a mi em preocupen tots, els formats i els menys formats, ja que tots són membres d’aquella classe treballadora que sembla que ja no existeixi.

Ens han omplert el cap amb les classes alta, mitja i baixa i ens hem oblidat de la classe treballadora.

No oblidem mai que qui perd els orígens, perd la identitat.

Xavier Sans i Cordomí