Pagesos cap a l’obrador

Em dic Eric, soc de Sant Cugat de tota la vida, tinc 38 anys i soc pagès. Cara de sorpresa: -De debò? Em toca aclarir: -Sí, sí, no és broma, soc pagès. I no és estrany, el tsunami immobiliari va acabar passant per damunt de la pagesia del municipi, que sovint havia de triar entre treballar la finca agrícola o vendre’s la terra per fer-ne un edifici i deixar-li un pis a cada fill.

Què haguéssiu fet, vosaltres? Dels 3 cultius principals mediterranis: olivera, ametller i vinya, són aquests últims els que millor han sabut trobar l’estratègia per sobreviure i mantenir-se al territori, i no precisament pels preus ridículs als quals es paga el raïm, sinó gràcies al valor afegit dels cellers i un producte elaborat de qualitat com és el vi.

Així doncs, és realista pensar a viure de pagès venent producte fresc, o hauríem de seguir el camí dels viticultors i plantejar-nos integrar l’elaboració i venda dels nostres productes? A França per exemple existeix una llei especial per a elaboradors artesanals que facilita molt l’accés al registre i certificats sanitaris, i en canvi a l’estat Espanyol no hi ha res de semblant i representa sovint un cost inabastable fer-ho.

Però no són agricultors i ramaders els encarregats de vetllar pel trànsit de ciutat a bosc? Els intermediaris entre l’espai urbà i l’espai natural que tota ciutat necessita? Els encarregats de sostenir, almenys, la meitat de la biodiversitat pròpia del mosaic agroforestal que fa tan singular Collserola?

Tot el meu suport a la proposta de Cuina i Obrador Comunitari Eco d’aliments a Can Monmany. 

Eric Bachs Ferrero