Pista de gel

El passat dia 7 de gener cap a la una de la nit vaig pujar al cotxe que tenia al pàrquing que hi ha entre el passeig de Francesc Macià i el carrer de Castellví, just al costat de la pista de gel que han instal·lat aquestes festes.

El cas és que en pujar al cotxe el termòmetre marcava 14 graus, un set de gener a la una de la nit.

No cal ser un entès en la matèria per adonar-se que no és un clima normal, i encara menys per saber que infraestructures com aquesta pista són part dels motius d’aquests desgavells climàtics.

El cost econòmic i energètic que suposa mantenir aquest espai en funcionament durant aquestes setmanes em sembla, com a mínim, desmesurat.

Potser algú pot pensar que els generadors que la fan funcionar s’alimenten de bones intencions i esperit nadalenc, però no és així.

Segurament aquests diners es podrien haver invertit en alguna altra activitat de lleure pels habitants de Sant Cugat, que ben segur no lluiria tant de cara a la galeria, però sense dubte seria més sostenible.

No sóc ningú per donar lliçons de res, però quan una cosa és tan evident costa callar.

Som una ciutat eco-pija quan convé, això sí, som l’enveja de la resta de ciutats dormitori.

Pepe Nada