Poema: 'Any Nou'

L’any nou, en arribar,
el rebem amb optimisme,
i en ocasions en marxar
ho fem amb cert pessimisme.

Donat que, generalment,
s’han esfumat
part dels propòsits desitjats.

De vegades potser, també,
per nostàlgia, o satisfacció,
en deixar enrere records
especialment enriquidors.

L’alegria, la felicitat
d’haver arribat
és suficient
per estar content.

L’ésser humà
és generós per natura.
La nostra felicitat
es basa en la dels altres.

I quan els altres són feliços
nosaltres somriem,
i també ho som.

No desitgem altra cosa.
Estar en pau amb la gent,
ja és suficient.

I, especialment,
amb els nostres familiars, amistats,
els més estimats.

Quina alegria
viure un instant,
tan important.

Una llarga nit plena
d’espurnes,
en la qual els sentits
ballen amb els esperits.

Sensació inoblidable.
Nit suggerent,
on la gent
somnia mil somnis
possibles, diferents.

La màgia juga el seu paper
ple d’imaginació
embolicant necessitats,
plaers, sospirs i oportunitats.

Una reflexió amb record
pels que han marxat.

El desig ben pensat.
La copa de cava
i els raïms al costat.

Un petó ple d’amor.
Brindem, cantem, ballem!

Les dotze campanades
ja han sonat!