“Pu lu tant”, Carles Solà i Ferrando (1945-2026)

Vaig tenir la sort de treballar amb tu, Carles, en dos moments de la teva trajectòria. Primer, a la UAB, sota el teu rectorat, quan, per iniciativa teva, vaig fundar l’EPSI i col·laborava a l’Escola de Doctorat com a coordinador de formació continuada, sota la direcció de l’enyorat Carles Perelló.

Després, al Govern de la Generalitat, al Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, quan vas acceptar ser conseller del primer govern tripartit i jo et vaig acompanyar com a secretari general del departament.

Aquests darrers anys no han estat fàcils: ni la teva salut ni la manca de reconeixement institucional han pogut evitar, però, que, de tant en tant, compartíssim el teu famós arròs al forn i constatéssim el desencís per un estat de coses on han prevalgut l’enveja, la mentida i les maledicències.

La teva manera de pensar en veu alta feia que, quan tenies una idea encara en brut, abstracta o incompleta, diguessis: “Tinc un pensament mental” i que, quan havies arribat a una conclusió, proclamessis el teu personal “Pu lu tant”. Eren les teves expressions inconfusibles, resum d’una persona sense por de pensar, interessat pel procés de raonament, no només pels resultats.

En paraules d’Alfredo Pérez Rubalcaba, a qui tant bé vas conèixer, “en este país se entierra muy bien”, i segurament ara et voldran cobrir de panegírics. Tu i jo sabem que el retorn a la universitat no va ser fàcil per a cap de nosaltres i que algunes de les fites assolides no han estat reconegudes tal com caldria.

Temps al temps. Bon descans, Carles.

 

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.