Qui ens ha robat els arbres dels parcs

L’últim episodi no s’ha esperat al mes d’abril. Ha estat aquesta tardor. Hem vist tallar força pollancres dels pocs que encara queden al parc de Can Vernet. Tot plegat per posar-hi porteries, però sense fer cap restitució ni plantació que millori el parc.

Sempre hi ha pressa per tallar i per fer podes agressives, però mai per regenerar la vegetació de les ribes i riberes de les rieres, ni per plantar arbres que ens facin la desitjada ombra a l’estiu a les vores dels camins escolars, ni per restituir els escocells buits.

No és un episodi aïllat, se suma a les tales anteriors, com les que han afectat els pollancres històrics a prop de la riera. S’aproven projectes necessaris i millores que afecten àmbits com la mobilitat, l’oci, l’esportiu..., i per què han d’afectar negativament l’àmbit del verd urbà, l’àmbit de la salut? Qui aprova fer tant de mal (i tanta pena)?

I no valen excuses dient-nos que amb Collserola ja en tenim prou. El verd urbà el necessitem el més a prop possible i entès com aquella coberta vegetal que ens proporcioni ombra. Hauria de complir amb el mínim de 10-15 m per persona recomanat per l’OMS.

A Barcelona, amb l’arbrat urbà, estaria en uns 7 m, mentre que al barri de Sant Domènec, per exemple, amb uns 3 m per resident (i baixant), no arribaríem ni a la meitat o potser sí, si suméssim l’ombra de jardins privats. Curiosament, de voreres impracticables i pals de cablejat no ens en manquen.

 

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.