Reflexions al voltant del nou tribut metropolità

En primer lloc, em sumo a la indignació que està produint a la majoria dels santcugatencs la implantació del nou tribut metropolità.
Segons l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) “amb el tribut metropolità tots contribuïm a fer possible un territori més ordenat i vertebrat...”. He remarcat el “tots” perquè és evident que els que paguem aquest tribut no som tots sinó només el que tenim una propietat, que en la majoria dels casos és el nostre habitatge habitual i ens ha costat molts esforços pagar-lo o encara estem pagant la seva hipoteca. I a més, els de Sant Cugat paguem més que altres municipis perquè aquest tribut es referencia al valor cadastral i ja és sabut que els nostres valors cadastrals són molt superiors a la majoria de municipis metropolitans. No seria més just que aquest tribut es relacionés amb les persones físiques (propietaris o llogaters) i amb l’ús que es faci de la xarxa metropolitana? No seria, per tant, més adient que dintre del sistema tarifari s’inclogués aquest tribut i que una petita quantitat dels bitllets de desplaçament es destinés a sufragar les despeses de l’AMB?
Permeteu-me una altra reflexió com a pensionista. Segons l’AMB “la xarxa metropolitana disposa d’un sistema tarifari integrat que facilita els desplaçaments a millor preu, i que afavoreix la mobilitat de col·lectius especialment sensibles com ara la gent gran...”. Doncs bé, abans de l’entrada de Sant Cugat a la zona tarifària 1, els pensionistes disposem d’un carnet que ens permet adquirir una T10 a un preu reduït de 4 € i poder viatjar des de Barcelona a Les Planes i a la inversa. Quan Sant Cugat va passar a la zona 1, el més normal seria pensar que amb la T10 de pensionista es pogués viatjar des de Barcelona a Sant Cugat i a la inversa. Doncs no, amb el títol T10 de pensionista segueixes podent viatjar només fins a Les Planes, i jo em pregunto com l’AMB afavoreix la mobilitat del col·lectiu de la gent gran?
I per acabar una última reflexió. Hem d’esperar cegament a què una hipotètica República ho solucioni tot, o hem d’exigir als nostres polítics catalans, independentistes o no, que comencin a treballar ja amb rigor i eficàcia?