Resposta al senyor Ignasi Garin

Sempre em sorprèn la vehemència amb què sovint es responen alguns articles d’opinió. Entenc perfectament la discrepància política i soc molt conscient que vivim temps de polarització, en què massa gent entén la política com una batalla agressiva contra l’adversari.

No és el meu cas. Jo entenc la política com una eina per resoldre problemes, no per aixecar murs. I precisament per això crec que, en qüestions com el servei d’expedició del DNI, cal menys soroll i més voluntat d’acord.

Per part de la Delegació del Govern hi ha hagut disposició per trobar una solució, també amb alternatives provisionals. Si totes les ciutats de Catalunya arriben a un acord per tenir aquest servei menys Sant Cugat, el raonament lògic ens porta a pensar que el problema el tenim a casa. La pregunta és: per què a Sant Cugat costa tant arribar a acords institucionals per resoldre una necessitat tan bàsica per a la ciutadania?

També sembla fora de lloc afirmar que els socialistes impedim els nous jutjats. La realitat és que el partit judicial propi de Sant Cugat ha estat possible gràcies a un acord institucional entre els socialistes i Junts, i a una tramitació legislativa en què jo mateixa vaig participar com a senadora. Tenir veu santcugatenca a Madrid és útil, i molt, quan es tracta de defensar projectes importants per a la ciutat.

Els jutjats, el DNI, els intercanviadors, les pantalles acústiques o qualsevol altra infraestructura pendent no s’aconsegueixen amb retrets, sinó treballant, negociant i fent que Sant Cugat sigui present allà on es prenen decisions.

Per això convido tothom a deixar de banda el sectarisme i a parlar més de solucions. Sant Cugat necessita menys confrontació i més cooperació institucional. I, com sempre, estic disposada a parlar-ne amb qui vulgui, amb respecte i sense alçar la veu. Fins i tot fent un cafè.