Resposta al senyor Jose Grau

El lector respon a un veí per les queixes a la taxa de residus

Benvolgut senyor Grau

Com bé sap, si hi ha inflació i es congela un ingrés o una despesa, aquest perd valor. És a dir, tot i que es manté en termes nominals, en termes reals baixa. Això ho notem per exemple en els lloguers, els salaris o les pensions. I per això tots ells tendeixen a actualitzar-se d’acord amb la inflació, perquè si no es fa algú perd i algú altre guanya. Si una empresa congela els salaris, en termes reals els està baixant i les persones que hi treballen surten perdent. Crec que és evident i sabut per tothom.

Amb els impostos passa el mateix. Congelar impostos equival a baixar-los en termes reals. Quan ho fem, com en 2024, l’Ajuntament perd poder adquisitiu i els contribuents el guanyen. Els anys 2025 i 2026 hem actualitzat l’IBI (és a dir, en termes reals ni ha pujat ni ha baixat) i hem congelat la resta (han baixat). És així com hem anat absorbint l’impacte de la taxa de residus: congelant en termes nominals (és a dir, baixant en termes reals) l’IAE, els guals, la taxa de clavegueram, l’ICIO, vehicles, la taxa d’obres, activitats, etc.   

Insistim: Tenim un compromís que complirem fil per randa: En aquest mandat no apujarem la pressió fiscal. És a dir: els impostos i les taxes, en conjunt, entre 2024 i 2027, no pujaran en termes reals. De fet, la llei ens ha exigit més despesa en matèria de residus que en termes reals no estem repercutint en el contribuent.

Finalment, com ja és sabut, certament nosaltres no hauríem aplicat la taxa de residus de la manera com ens ha estat imposat per una llei espanyola, per això hem demanat la seva modificació. Hem trobat una manera per tal d’aconseguir almenys que no pugi el 2026 ni el 2027, i treballem per aconseguir que aquest període transitori en què la taxa està basada en valors cadastrals finalitzi al més aviat possible.

Ens preocupa moltíssim la pressió fiscal general que patim el conjunt de la societat catalana el seu impacte en la societat. És clar que hem de treballar per ser eficients i moderar tot el possible la fiscalitat municipal: i ho fem. Però el problema realment important és que 4 de cada 10 € d’impostos que paguem a Catalunya marxen a la resta de l’Estat i no tornen mai. A hores d'ara, entre 25 i 30.000 milions d’euros cada any.

Cordialment,

Josep Maria Vallès

Alcalde 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem