Trist final de festa al Casal de Mira-sol

Divendres 24 de febrer celebràvem la festa de Carnestoltes al pati del Casal de Mira-sol. Segons l’Ordenança municipal sobre tinença i circulació d’animals d’acolliment domèstic es permet la presència de gossos en espectacles a l’aire lliure sempre que l’animal vagi amb corretja. No només això, queda prohibida la presència d’animals a les zones dedicades a jocs infantils i la seva zona d’influència establerta en un radi de cinc metres a l’entorn.

Doncs bé, hi havia un gos sense lligar, petit, molt juganer, moníssim, diria la majoria, que corria de punta a punta perseguint els nens. La majoria ho trobaven molt divertit, però la meva filla no té tanta sort, a ella li feia por. Ens vam veure obligades a marxar, i en l’últim moment el gos se li va tirar a sobre. La meva filla va marxar plorant d’aquella festa que havia estat esperant amb tanta il·lusió i de la qual el principal record que li quedarà és com va acabar.

Només qui pateix por als gossos és conscient del que això implica, del terror irracional, indescriptible que t’envaeix quan un gos, independentment de la seva mida, raça o edat, és a prop teu. “No fa res”, acostumen a dir els seus amos, evidentment, no espero que ningú amb una correcta salut mental decideixi viure amb un animal que pugui fer-li mal, però això no canvia res, no és por al que el gos faci o deixi de fer, és por a la seva presència. Ja fa temps que he deixat d’esperar comprensió, però com a mínim demanaria un respecte per les normatives.

Amaya Marco