Més sobre Mossèn Cinto Verdaguer

Procuraré extreure’n les parts més importants.
En Pau Piferrer, l’any 1846, va marcar els inicis del renaixement cultural i artístic de la nostra terra. Milà i Fontanals, Marià Aguiló, Francesc Pelagi Briz, Pau Bertran i Bros i Mossèn Cinto Verdaguer inicien, influïts per Piferrer, la recollida de les velles cançons populars. Al ritme d’aquestes sembla que desperta la lírica verdagueriana.

La música dels compositors catalans anteriors a Verdaguer no poderen trencar el jou de l’imperant italianisme. Josep Anselm Clavé, per la forta intuïció i el seu geni naturals, és el primer a produir una música genuïnament catalana, però li faltava el text poètic sobre el qual la seva música pogués recolzar-se, i ell mateix produeix la lletra per a les seves obres corals.
Mossèn Cinto Verdaguer triomfa i causa sensació en els Jocs Florals de Barcelona de l’any 1865.

Clavé, amb les seves societats corals, prepara l’adveniment de l’Orfeó Català i dels orfeons de Catalunya. La magna poesia de Verdaguer s’imposa cada vegada més. En els compositors catalans del Renaixement, sobretot entre els més cultes i dotats, s’inicia un fort afany de renovació per alliberar-se de l’italianisme decadent que els domina i tenen el pressentiment que l’esplendorosa poesia verdagueriana porta un germen, la música somniada i inconeguda encara per a ells.

La majoria de mestres de capella de l’època s’apoderaren de seguida de les poesies de Verdaguer. Les festes llargues del Mil·lenari i Coronació de la Verge de Montserrat durant els anys 1880 i 1889 motiven una abundosa producció de cants amb lletra del nostre genial poeta. El magnífic Virolai del mestre Josep Rodoreda és premiat en aquelles festes, i és encara avui dia l’instituïble Virolai del poble.

La fundació de l’Orfeó Català, amb el generós i noble impuls del mestre Lluís Millet, completa l’obra iniciada per Clavé. Sota l’aspecte poètic del príncep de la nostra poesia tenim, per exemple, l’Enyorament, de Clavé, i l’Emigrant, del mestre Amadeu Vives.

Es calculen en més de mil dues-centes les composicions musicals escrites fins ara sobre textos de Verdaguer. Sense Verdaguer i sense l’Orfeó Català, el mestre Nicolau no hauria pogut mai crear aquesta música que immortalitza el seu nom.
“La mort de l’escola, Lo noi de la mare, Divendres Sant, Teresa, Entre flors, Captant”, diu el mestre Millet, “són les obres mestres i més perfectes del modern Renaixement musical de Catalunya”.