1-O, 3-O

Avui fa un any, hi va haver una aturada de país, també a Sant Cugat, en què es va denunciar la violència policial absolutament desproporcionada, injustificada i innecessària exercida l'1 d'Octubre per part dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, sota el comandament del govern (afortunadament destituït!) de Rajoy.

Fa mal tornar a veure aquelles imatges. Gent indefensa, que només volien votar. És evident que l'1-O no es pot homologar a un referèndum amb tots els ets i uts, d'acord amb el Dret Internacional Públic i, concretament, amb la tant anomenada Comissió de Venècia. Però, en el cas que es consideri el referèndum un simple acte de votació (una botifarrada, si volen) que no va tenir cap conseqüència jurídica, calia pegar la gent a cops de porra? S'han de depurar responsabilitats als qui van pegar i van ordenar pegar.

Ara bé, també iniciem un mes d'octubre en què estarem permanentment recordant què va passar fa un any. I és evident que l'octubre de 2017 no va acabar bé i tornar a repetir els mateixos errors és un privilegi que no ens podem permetre. Entre tots, hem de fer autocrítica, hem de reclamar explicacions a aquells que abans de l'1-O ens deien que ho tenien tot preparat; que ho teníem a tocar de dits, amb suports internacionals que, si fèiem l'1-O com un acte d'afirmació nacional, sortirien l'endemà. Res de tot això ha passat i res no m'agradaria més que tornar al debat de les idees per a construir el futur des del realisme i els consensos.

Però als qui jo demanaria explicacions polítiques són a la presó, amb una presó preventiva inexplicable amb la LECr en una mà, i amb unes imputacions inversemblants amb el CP a l'altra mà.