Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
S’acostava l’estiu i la Festa Major i vàrem pensar de fer-ho a l’aire lliure. La plaça de Sant Pere ens va semblar idònia. Així van néixer les Lectures a la Fresca, amb una lectura de tres contes de Víctor Alexandre. Va ser tot un èxit. Aquell mateix any encara ens vàrem atrevir amb Shakespeare i Calders en altres places. Eren lectures pures i dures amb taula i cadires o amb faristols. Com que la fórmula havia funcionat, l’any següent ho vàrem repetir amb un text d’en Jaumà, els Mites, del Rogeli Pedró (era l’Any de la Vila) i amb Molière.
Però el salt qualitatiu i conceptual es va produir l’any següent, el 2007. Com que se celebrava l’Any Rusiñol vàrem decidir dedicar-li un monogràfic amb les tres lectures. Això ens va permetre durant un estiu treballar aquest autor en profunditat i oferir al públic tres facetes de la seva obra: un text clàssic, una peça més experimental o poc coneguda i una peça més intimista, sovint formada per collage de textos de l’autor i/o convivint amb altres gèneres com la música o la dansa. És una fórmula que ens ha funcionat amb èxit i que hem anat repetint en edicions posteriors: Rodoreda (2008), Porcel (2010), Sagarra (2011), Calders (2012) i Espriu (2013). Mentrestant, vàrem anar deixant enrere la pura lectura per convertir les Lectures en quasi espectacles teatrals amb moviments, elements de vestuari i utillatge, il·luminació teatral... D’aquí l’anècdota de l’espectador que, en acabar una de les Lectures, va dir que li havia agradat molt, però que com era que els actors anaven amb els llibrets a la mà?! Pobre home, s’havia oblidat que es tractava d’una lectura!
Aquests 10 anys de Lectures han estar possibles gràcies a un excel·lent planter d’actors i actrius santcugatencs (un record per a aquells que hem perdut pel camí), molts d’ells professionals i d’altres aficionats qualificats, que han treballat de manera altruista per la ciutat i que han evidenciat el decalaix permanent entre la vocació, entrega i talent de tots ells, i la manca de recursos de què disposen en espais públics per a la creació d’espectacles i locals per a assaigs que puguin acollir de manera digna i, mínimament confortable, el seu esforç.
El vano-programa de mà ha estat durant aquests deu anys l’emblema de cadascuna de les edicions. Deu prestigiosos artistes santcugatencs li han posat imatge: Paco Minuesa, Sergi Barnils, Imma Pueyo, Gemma Molera, Maria Fabre, Adolf, Grau-Garriga, Pla-Narbona, Lluís Ribas i Ignasi Bassó. Vanos que han servit també de programa de mà i per ventar-se en les caloroses nits d’estiu a les places: l’emblemàtica plaça de Sant Pere, la del Molí, la dels Pintors, la de l’Om i la dels Castanyers (a redós del Monestir). La plaça Barcelona o l’avinguda Gaudí, imatge del nou Sant Cugat, han estat alguns dels escenaris naturals triats.
Em queda només agrair a tots els col·laboradors i empreses que ens han ajudat a tirar endavanti, i d’una manera especial a dues institucions: l’Ajuntament de Sant Cugat i la Institució de les Lletres Catalanes, que des de la primera edició han mostrat interès en el projecte i que ens han ajudat a fer-lo créixer.
Enguany farem una edició commemorativa on podreu recuperar cinc dels espectacles d’edicions anteriors i podreu reviure lectures passades amb exposicions a l’Espai Lluís Ribas i a la Biblioteca. //
Però el salt qualitatiu i conceptual es va produir l’any següent, el 2007. Com que se celebrava l’Any Rusiñol vàrem decidir dedicar-li un monogràfic amb les tres lectures. Això ens va permetre durant un estiu treballar aquest autor en profunditat i oferir al públic tres facetes de la seva obra: un text clàssic, una peça més experimental o poc coneguda i una peça més intimista, sovint formada per collage de textos de l’autor i/o convivint amb altres gèneres com la música o la dansa. És una fórmula que ens ha funcionat amb èxit i que hem anat repetint en edicions posteriors: Rodoreda (2008), Porcel (2010), Sagarra (2011), Calders (2012) i Espriu (2013). Mentrestant, vàrem anar deixant enrere la pura lectura per convertir les Lectures en quasi espectacles teatrals amb moviments, elements de vestuari i utillatge, il·luminació teatral... D’aquí l’anècdota de l’espectador que, en acabar una de les Lectures, va dir que li havia agradat molt, però que com era que els actors anaven amb els llibrets a la mà?! Pobre home, s’havia oblidat que es tractava d’una lectura!
Aquests 10 anys de Lectures han estar possibles gràcies a un excel·lent planter d’actors i actrius santcugatencs (un record per a aquells que hem perdut pel camí), molts d’ells professionals i d’altres aficionats qualificats, que han treballat de manera altruista per la ciutat i que han evidenciat el decalaix permanent entre la vocació, entrega i talent de tots ells, i la manca de recursos de què disposen en espais públics per a la creació d’espectacles i locals per a assaigs que puguin acollir de manera digna i, mínimament confortable, el seu esforç.
El vano-programa de mà ha estat durant aquests deu anys l’emblema de cadascuna de les edicions. Deu prestigiosos artistes santcugatencs li han posat imatge: Paco Minuesa, Sergi Barnils, Imma Pueyo, Gemma Molera, Maria Fabre, Adolf, Grau-Garriga, Pla-Narbona, Lluís Ribas i Ignasi Bassó. Vanos que han servit també de programa de mà i per ventar-se en les caloroses nits d’estiu a les places: l’emblemàtica plaça de Sant Pere, la del Molí, la dels Pintors, la de l’Om i la dels Castanyers (a redós del Monestir). La plaça Barcelona o l’avinguda Gaudí, imatge del nou Sant Cugat, han estat alguns dels escenaris naturals triats.
Em queda només agrair a tots els col·laboradors i empreses que ens han ajudat a tirar endavanti, i d’una manera especial a dues institucions: l’Ajuntament de Sant Cugat i la Institució de les Lletres Catalanes, que des de la primera edició han mostrat interès en el projecte i que ens han ajudat a fer-lo créixer.
Enguany farem una edició commemorativa on podreu recuperar cinc dels espectacles d’edicions anteriors i podreu reviure lectures passades amb exposicions a l’Espai Lluís Ribas i a la Biblioteca. //