1617: “Lo any del diluvi”

Avui recordarem l’aiguat més terrible dels darrers 1.000 anys a Catalunya

La magnitud de les inundacions és molt variada, amb nivells de desbordament i durades sempre diferents segons la distribució dels aiguats i les característiques del relleu i l’ocupació humana de la zona afectada. Com exemples d’aquests episodis tindríem les inundacions del Vallès de setembre del 1962, l’aiguat de Santa Tecla del 1874 a les comarques tarragonines, les inundacions del Segre el novembre del 1982, les inundacions del Ter l’octubre del 1940, les rierades al Maresme l’octubre del 1951, l’aiguat de Montserrat de juny del 2000 i molts altres de diferents característiques.

En canvi, d’aquestes inundacions catastròfiques n’hi ha algunes que són silents. La seva baixa freqüència fa que s’oblidin amb el pas de les generacions. Malgrat això, els seus efectes són tan greus que mereixerien una atenció ben diferent. És difícil conèixer la seva periodicitat, perquè els diferents episodis climàtics les fan més o menys freqüents. El segle xx no n’ha experimentat cap. Potser l’octubre del 1907... Al segle xix tenim l’episodi de maig del 1853 i al segle xviii l’episodi d’octubre del 1787.

I ens aturem al segle xvii perquè es dóna l’episodi més greu d’inundacions conegut a Catalunya els darrers 1.000 anys: “Lo any del Diluvi”, de novembre del 1617. La capacitat destructiva d’aquest episodi d’inundacions és molt superior a la de qualsevol altre, i sorprèn per la facilitat amb què es produeixen desbordaments catastròfics simultanis en quasi la totalitat de conques fluvials catalanes. Per poder tenir una idea aproximada, l’episodi del 1617 ocasiona desbordaments i danys equiparables a la suma dels episodis d’octubre del 1940 al Ter, setembre del 1971 al Llobregat i novembre del 1982 al Segre, episodis rècord als mesuraments instrumentals del segle xx a cadascun dels rius esmentats.

En dos dies, l’episodi del 1617 va acumular simultàniament valors rècord de desbordament per als que cal tot un segle de registres instrumentals per igualar-ho!!! La persistència durant 10 dies de llevants i xalocs amb una pertorbació mediterrània en va ser la causant.

 
Comentaris

Destaquem