2023, l'any de les promeses

S'han acabat les festes, sí, les de la pau, l'amor i tot allò més i millor de la nostra pobra humanitat. Ara comença un nou any ple d'esperances i bons propòsits que més enllà d'apuntar-nos al gimnàs i prometre'ns una dieta equilibrada, no donarà gaire més de si. Doncs els humans sembla que no podem donar gaire més de mi.

Tot és una mica més sòrdid i més volàtil quan no parem d'intercanviar-nos bons desitjos posant l'esquena, per exemple, al drama humà de proporcions incalculables de tota la col·lecció de guerres i conflictes incloent-hi el nostre, per proximitat, d'Ucraïna. A Ucraïna cada dia de la nostra... pau? Què passa, moren centenars de joves lluitant per no sé què, que els hi costa l'únic que tenen, la vida.

Però siguem optimistes (eufemisme) i pensem que aquest any és any electoral, any de promeses, d'entesa amb els nostres polítics... Els polítics són nostres...? Com dic, un any de promeses i bon rotllo perquè uns quants electes gaudeixin de quatre anys amb bon sou i una micona de poder si als que manen de veritat se'ls hi acut concedir.

Farem les cartes als reis: que si la vorera davant de casa s'ha de recompondre, que si l'enllumenat del barri ha de millorar, que si això que si allò i tot seran promeses i bon enteniment i... apa! Tornem-hi.

Als que pugueu pensar que el sistema no és el que hauria de ser, atès a un concepte de democràcia més acurat, si us plau no aigualiu el vi, que ja el tenim prou adulterat!!! Vinga!!! A votar i callar i ja farem que participeu en alguna coseta per donar color al teatret. Aquest serà un bon any de Pau i Germanor, n'estic segur.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.