25 anys de l'atac al Pi d'en Xandri

El 16 de març s'han complert 25 anys de la multitudinària manifestació que va tenir lloc a Sant Cugat l'any 1997 ―hi van participar més de 4.000 persones― per mostrar el rebuig a l'atac contra el Pi d'en Xandri, que havia tingut lloc la matinada del 2 de febrer. Aquest arbre monumental i emblemàtic va patir una agressió, amb tres talls amb motoserra i la crema del tronc, que afortunadament no va destruir aquest emblema del nostre paisatge rural. Gràcies a la professionalitat i dedicació dels serveis tècnics de l'Ajuntament, el Pi d'en Xandri es va recuperar i ha esdevingut la icona de la conservació dels entorns de la Torre Negra.

Uns anys abans, a la Festa de Tardor del 1994, ja s'havia manifestat el rebuig ciutadà a la urbanització de la Torre Negra, descrita com a sòl urbanitzable pel Pla General Metropolità. Però l'atemptat contra el Pi d'en Xandri va representar l'inici de la mobilització massiva i continuada per reclamar la seva conservació. En paral·lel, la propietat del terreny, més de la meitat del qual està en mans d'un conegut grup immobiliari, va promoure la construcció de 2.700 habitatges, un projecte que ha estat rebutjat de forma unànime pels successius consistoris i que actualment encara es troba pendent de resolució judicial.

Aquests 25 anys han servit per prendre consciència col·lectiva del que representa el Pi d'en Xandri, la Torre Negra ―recentment adquirida per l'Ajuntament― i el conjunt d'aquest espai agroforestal entre la ciutat i el Parc Natural de Collserola. Un indret amb camps, matollars i boscos que forma un mosaic únic des del punt de vista ecològic i paisatgístic. Un lloc estratègic per a l'equilibri territorial i l'ús públic de la ciutadania, que ha pogut copsar encara més, durant aquests dos anys de pandèmia i confinament, la seva importància per a la salut i el benestar de les persones.

Cal seguir lluitant per aconseguir que l'àmbit de la Torre Negra no s'urbanitzi per al benefici de grans empreses. Però amb això no n'hi ha prou. També cal garantir la seva conservació de manera activa: les petites propietats han de poder mantenir els usos i activitats legítims, conreant els camps i gestionant els boscos; i les persones ens hem de comprometre a gaudir-ne de manera respectuosa amb els valors naturals i les activitats agràries. Necessitem la responsabilitat, l'entesa i la feina conjunta de totes les parts ―propietat, representants públics, entitats i ciutadania― per seguir sentint-nos orgullosos d'aquest símbol del nostre municipi.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.