Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Avui, dia 21, celebrem el Dia Mundial de la Poesia, mentre que fa pocs dies, el 8, commemoràvem el Dia Internacional de la Dona i, la setmana entrant, el dia 27 (en plena Quaresma!) ho farem del Dia Mundial del Teatre.
Mal símptoma aquestes coses que encara funcionen a cop de "Dia Internacional de..." perquè vol dir que encara són a drets a assolir, com el Dia Internacional de la Infància o del Medi Ambient, posem per cas. I al pas que anem, i a cop de crisi, la llista de coses fràgils, que cal protegir, anirà en augment.
Deixant per a una altra ocasió el tema de la dones, on el que és pretén és negar els drets igualitaris de més del 50% de la població mundial, fixem-nos en el tema de la poesia i el teatre. Enfront una societat que ha prioritzat el diner, el consum, les grans manifestacions de la "mass media" i les xarxes socials i que ens vol vendre el teatre i la poesia com a expressions minoritàries i relíquies d'unes formes ancorades en el passat, aquestes dues arts s'erigeixen en l'actualitat, i en aquests moments de crisi, com a formes de pensament i d'expressió d'un gran valor en els nostres dies i molta gent jove decideix adoptar-les com a formes d'expressió artística.
Ambdós tenen com a forma vehicular la paraula, aquesta "arma de construcció massiva" que tanta por fa als poders. De fet, el motiu central de la celebració del Dia Mundial de la Poesia és el diàleg intercultural com a mitjà de donar a conèixer els milers d'idiomes que hi ha al món (la relació entre llengua, cultura i país la coneixem molt bé els catalans!).I en el cas del teatre, la paraula (el diàleg és la base de l'obra dramàtica) entesa com a reflexió, enfront de formes totalitàries.
En fi, bona celebració, a l'espera de l'abolició d'aquests "Dies Internacionals de...", que seria el símptoma de la seva normalització definitiva.
Mal símptoma aquestes coses que encara funcionen a cop de "Dia Internacional de..." perquè vol dir que encara són a drets a assolir, com el Dia Internacional de la Infància o del Medi Ambient, posem per cas. I al pas que anem, i a cop de crisi, la llista de coses fràgils, que cal protegir, anirà en augment.
Deixant per a una altra ocasió el tema de la dones, on el que és pretén és negar els drets igualitaris de més del 50% de la població mundial, fixem-nos en el tema de la poesia i el teatre. Enfront una societat que ha prioritzat el diner, el consum, les grans manifestacions de la "mass media" i les xarxes socials i que ens vol vendre el teatre i la poesia com a expressions minoritàries i relíquies d'unes formes ancorades en el passat, aquestes dues arts s'erigeixen en l'actualitat, i en aquests moments de crisi, com a formes de pensament i d'expressió d'un gran valor en els nostres dies i molta gent jove decideix adoptar-les com a formes d'expressió artística.
Ambdós tenen com a forma vehicular la paraula, aquesta "arma de construcció massiva" que tanta por fa als poders. De fet, el motiu central de la celebració del Dia Mundial de la Poesia és el diàleg intercultural com a mitjà de donar a conèixer els milers d'idiomes que hi ha al món (la relació entre llengua, cultura i país la coneixem molt bé els catalans!).I en el cas del teatre, la paraula (el diàleg és la base de l'obra dramàtica) entesa com a reflexió, enfront de formes totalitàries.
En fi, bona celebració, a l'espera de l'abolició d'aquests "Dies Internacionals de...", que seria el símptoma de la seva normalització definitiva.