A l'estiu, tota cuca riu

Després de l’atrafegada i incessant vida diària arriba el millor parèntesis de tot l’any; les vacances d'estiu. Aquest anhelat moment, que permet recuperar la llibertat i el descans, sigui a casa o a l’altre punta del món, es converteix en aquell fantasma que et va perseguint durant tot l'any i en el que vas arraconant, un a un, tot allò impossible de fer de setembre a agost. Desencortsetar l'horari laboral, tenir temps per retrobar-se amb un mateix, amb la família i els amics, de fer un viatge, de llegir un llibre, de recórrer i visitar, de compartir llargues sobretaules, sense haver de mirar el frenètic avançar del rellotge. Són milions de coses les que és poden fer sense haver de respondre a les marcades hores que pauta l'horari laboral i les responsabilitats que tenim al llarg de l'any, el que ens converteix, per uns dies, en capitans de la nostres pròpies vides.

Escriure pel consum diari et converteix en un addicte a la informació, en el nostre cas bevem de l'actualitat local però, alhora, també de la comarcal, la nacional i l'estatal, de manera que ens permet conèixer la incidència que tindrà en el nostre món més immediat, el món localista. Depenem i vivim de i per la notícia, però l’estiu tot canvia. I això permet mirar l’ordinador, l’eina bàsica de qualsevol periodista, amb uns altres ulls i encara que en moltes ocasions, la costum i l'addicció et fa perdre't per la xarxa a la cerca del que està passant, ja no es l’eina de treball que et marca el ritme diari, sinó que passa a ser un element d’oci, com a mínim fins a finals d’agost, espero que també sigui el vostre cas.
Bones, i, sobretot, llargues vacances!