A mi m'agrada

Aquest "a mi m'agrada" és tota una declaració de principis. Vol dir que tenim criteri, que defensem els nostres gustos enfront de la tendència global i de l'estètica que busca crear un “gust estàndard”.

Cadascun de nosaltres tenim una petita part o una gran part de nosaltres mateixos que ens converteix en únics i diferents de la resta. Tots tenim la nostra pròpia personalitat, les nostres opinions són diverses, diferents. A vegades i en alguns temes coincidim, en altres, discrepem. Tot això ben portat porta a la riquesa de punts de vista, al diàleg, a l'enriquiment del ser humà, mal portat... no cal explicar-ho, crec que tots ho sabem.

Però no ens allunyem del “a mi m’agrada” quotidià, innocent, lliure i reivindicatiu dins del dia a dia de la nostra diversitat i creativitat. Adonar-nos d’aquesta manera de fer tan nostra ens permet ser conscients que la nostra realitat pot no tenir límits.

El “a mi m’agrada” ens pot portar des de tenir cura dels més petits detalls quotidians a la creació d’obres que perviuran al pas del temps. Que és el més seductor d’aquest discurs?: que tots ho podem reivindicar, tots podem crear un moment, un detall, un espai, una impronta i sentir que som únics.

I l'art, la contemplació de peces artístiques, és un dels resultats d’aquesta manera de fer.

Simbolitza la reafirmació de la independència de pensament. Pots no entendre massa d'art o de composició, però quan mirem alguna cosa, en el diàleg personal entre l'obra i el que l'observa podem dir immediatament si ens "toca" o no, si ens agrada o no ens agrada, és més, podem reconèixer la creativitat que també nosaltres, potser a altres àrees, o en altres maneres de fer, posem a la pràctica.

Al ser creatius, ens sentim independents, ens sentim lliures i és una sensació prou agradable, aleshores, siguem creatius, siguem lliures... no ho pensem més.