A qui no li agrada un bon croissant?

El prestigi i l’ensenyança del mestre pastisser de Sant Cugat, en Jaume Sàbat Aumasqué, són reconeguts arreu d’Espanya; especialment ho he pogut apreciar en els desplaçaments del DOM al País Basc i Navarra, on els professionals de la restauració, malgrat els molts anys de la seva defunció, segueixen recordant-lo amb afecte.

Durant moltes dècades vaig compartir amb el mestre xerrades i afecció al dibuix, però també l’amor a l’òpera de la seva entusiasta muller Joana. En la segona generació pastissera Sàbat hi ha la persona del seu fill Jaume, bon amic i company al DOM CUGAT, magnífic professional i extrovertida personalitat i que, a poc a poc, va donant entrada a l’obrador a la tercera generació Sàbat.

Aquesta introducció fent referència a la nissaga Sàbat ve propiciada per una pregunta que m’he fet moltes vegades: quina diferència hi ha entre un croissant i un altre? Qui millor que un pastisser per respondre? Així, doncs, el Jaume Sàbat m’explica que el croissant té el seu origen cap al segle xvii a la ciutat de Viena, -així li havia explicat el seu pare-, però sembla que l’any 1683 va aparèixer el croissant per commemorar el final del setge dels turcs, per això té forma de mitja lluna. Ara bé, el croissant, tal com el coneixem avui, data del 1838, però va començar a popularitzar-se a partir de la dècada dels 50.

Per confeccionar el croissant, diu el Jaume, necessitem farina, sal, sucre, llevat, llet, mantega i ou. La mantega és el principal protagonista que el diferencia per la qualitat i suavitat de qualsevol altra elaboració. Un bon croissant és el fornejat amb mantega; ni congelats, sense farcir-los amb cap tipus d’ingredient dolç o salat; sense untar-los amb almívar enganxós.
Sortint del forn, calent, quin plaer de croissant!