Absurd o misteri

Un diàleg que van mantenir el president F. Mitterrand i el filòsof Jean Guitton pot elevar el to d’aquesta inquietud. Li va requerir el president: “En cinc minuts faci’m la síntesi de la seva experiència com a filòsof.” –“És l’elecció entre dues solucions: l’absurd i el misteri. El meu col·lega Sartre ha elegit l’absurd. Jo, el misteri.” –“Però, quina diferència hi ha? També el misteri sembla absurd”, contestà el president. –“No. L’absurd és un mur impenetrable contra el qual topem i ens estavellem. El misteri és una escala: es puja graó a graó cap a la llum, esperant”, va concloure Guitton.

En cinc minuts poca cosa es pot dir. Però la pressa obliga a elegir l’essencial. L’opinió de Sartre és coneguda i molts dels que transiten pel nostre costat l’han feta seva.

La concepció de Guitton és diferent: considera l’ésser com una escala. La pujada pot ser fatigosa i es pot ensopegar perquè els primers graons són en el buit. Però al damunt clareja la llum infinita. Amb el bàcul de l’esperança i l’anhel de la recerca, es pot pujar d’etapa en etapa. El misteri omple de sentit tot l’itinerari.