Un accident al carrer

Es veu que quan ens fem vells, perdem el senderi, perquè si no és així, no s'entén que una persona, amb la rapidesa d'un caragol i ranquejant amb dos bastons, creu-hi el carrer pel mig del tràfec dels cotxes. No perquè tinguem més anys ens està tot permès i el 'puc passar que ja em veuen' no sempre és ben bé així.

No fa gaire vaig veure un atropellament en unes circumstàncies com les que he comentat. Un senyor gran va ser envestit per un motorista que, per la il·luminació del carrer i la caiguda de la tarda, no es va adonar amb prou temps que pel seu carril hi circulava un vianant. Després vaig saber que l'accident no havia estat molt greu, però una caiguda i una patacada, segons a quina edat, porta moltes complicacions, i no diguem de l'ensurt del pobre motorista que en aquest cas no en va tenir cap culpa.

Però, s'han d'entendre els motius que porten a alguns ancians a comportar-se d'una determinada manera. Segurament no és el cervell el que falla i fa que veiem conductes arriscades o impacients, més aviat arriba un moment que qualsevol desplaçament o espera a peu dret es converteix en un espai de temps dolorós per la persona i llavors fa tots els possibles per acurçar-lo. D'aquí venen les preses en les cues de les botigues de queviures o els encreuaments incorrectes dels carrers; anar fins a la cantonada on hi ha senyalitzat el pas per vianants sol comportar una caminada més llarga que si es travessa pel mig i això és el que fa que no es respectin les regles establertes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.