Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Llegia fa uns dies al TOT Sant Cugat que La Carpa tanca. Amb ella també s’apaga un local emblemàtic per a una generació sencera de santcugatencs, entre els quals m’incloc, i que vam escollir aquesta discoteca per passar bona part de les nits del cap de setmana. La Carpa va viure una època daurada a finals dels 90 i principis dels 2000. Cues a l’entrada, cues al lavabo, cues a la barra, cues de cotxe per entrar a l’aparcament, vehicles aparcats a fora de qualsevol manera són les imatges que evidenciaven l’èxit d’aquells temps.
Però com ha passat amb tantes coses en aquesta crisi, aquella època daurada la va seguir un esclat de la bombolla, una decadència i un tancament. Per sort, els responsables de La Carpa s’han estalviat la fase 2. Han preferit tancar en un, relativament, bon moment, abans que mantenir obert oferint un mal servei, cosa que sí que passa en alguns locals, per exemple, de Barcelona.
El secret d’aquell èxit era el del manual de la bona discoteca, una cosa que sembla evident però que costa tant de trobar: bona música, bon ambient, preus raonables. Quan falla una de les tres coses, la cosa sembla condemnada a no funcionar. Hi hauria un quart factor que intervé en la sort d’un local: que malgrat tenir aquestes tres coses, just al costat te’n posin un altre. Sembla que en el cas de La Carpa ha passat una barreja: la crisi ha obligat a apujar preus just en un moment en què la clientela es mirava fins a l’últim euro que es gastava. S’ha deixat de sortir com es feia abans perquè una nit et podia sortir per un ull de la cara. A més, a La Carpa li han posat dues discoteques més a 500 metres de distància, i ja se sap que les joguines noves atrauen més que les que no ho són tant, encara que haguessin estat les nostres preferides.
La Carpa tanca, però la Carpa ha aconseguit una cosa de la qual els seus responsables es poden sentir orgullosos: tots els que hi vam passar hores, nits, combinats i balls en guardem un bon record i a més inesborrable. I això passa amb pocs llocs. És més, crec que som molts els que si ens preguntessin sobre quin local t’agradaria que reobrís, diríem La Carpa.
Segueix a @jofrellombart a Twitter.
Però com ha passat amb tantes coses en aquesta crisi, aquella època daurada la va seguir un esclat de la bombolla, una decadència i un tancament. Per sort, els responsables de La Carpa s’han estalviat la fase 2. Han preferit tancar en un, relativament, bon moment, abans que mantenir obert oferint un mal servei, cosa que sí que passa en alguns locals, per exemple, de Barcelona.
El secret d’aquell èxit era el del manual de la bona discoteca, una cosa que sembla evident però que costa tant de trobar: bona música, bon ambient, preus raonables. Quan falla una de les tres coses, la cosa sembla condemnada a no funcionar. Hi hauria un quart factor que intervé en la sort d’un local: que malgrat tenir aquestes tres coses, just al costat te’n posin un altre. Sembla que en el cas de La Carpa ha passat una barreja: la crisi ha obligat a apujar preus just en un moment en què la clientela es mirava fins a l’últim euro que es gastava. S’ha deixat de sortir com es feia abans perquè una nit et podia sortir per un ull de la cara. A més, a La Carpa li han posat dues discoteques més a 500 metres de distància, i ja se sap que les joguines noves atrauen més que les que no ho són tant, encara que haguessin estat les nostres preferides.
La Carpa tanca, però la Carpa ha aconseguit una cosa de la qual els seus responsables es poden sentir orgullosos: tots els que hi vam passar hores, nits, combinats i balls en guardem un bon record i a més inesborrable. I això passa amb pocs llocs. És més, crec que som molts els que si ens preguntessin sobre quin local t’agradaria que reobrís, diríem La Carpa.
Segueix a @jofrellombart a Twitter.