Això no ho arregla ni Déu

Una vegada més, un tema recurrent com és l'aparcament, la manca d'aparcament, al polígon Sant Joan. Un lloc ple de bons col·legis i grans empreses. S'han acabat les classes, els pares durant tres mesos no vindran i tanquen el descampat de davant de l'escola Pureza de María. A això els treballadors, que segueixen tenint problemes d'aparcament, l'anomenen un acte de mala fe. És un lloc que roman buit, desaprofitat i cada matí desenes de conductors fan mans i mànigues per trobar un aparcament on el seu vehicle no sigui sancionat.

Han trucat a l'ajuntament i en aquest els han explicat que el terreny pertany a l'escola i, per tant, no tenen potestat per habilitar-lo com pàrquing públic. Si és un terreny privat, no hauria d'estar tancat/delimitat? Sembla que al col·legi religiós se li ha oblidat llegir en la seva bíblia versicles com ara: Donin, i se'ls donarà: se'ls tirarà a la falda una mesura plena, atapeïda, sacsejada i desbordant. Perquè amb la mesura que mesurin a altres, se'ls mesurarà a vostès (Lucas 06:38) o Mas què té béns d'aquest món, i veiés al seu germà tenir necessitat, i li tancaré les entranyes, com està l'amor de Déu en ell? (Juan 03:17).

I després de la classe de catecisme el problema persisteix. Els treballadors es pregunten si han d'esperar un miracle, si l'ajuntament podria habilitar zones per a ells, igual que hi ha les zones grogues? Però, des de fa anys, només reben la callada per respostes i multes que es podrien evitar si els uns i els altres utilitzéssim la bona fe i el menys comú dels sentits: el sentit comú.

La satisfacció d'un treball ben fet, només és comparable a trobar aparcament a la primera (Anònim)