Això teu és tot 'Teiatru'

Fa una pila de juliols que les Lectures a la Fresca han esdevingut el festival de teatre d'estiu de Sant Cugat. És un model consolidat, que ha encertat la fórmula amb ingredients que no són cap secret, però que s'havien de pensar bé i posar-los junts. Això ha estat, en la meva opinió, el gran encert dels Amics de Pedra i Sang: escenaris canviants i a qualsevol racó emblemàtic de la ciutat, text llegit, grans actors, peces molt ben triades i, que cada edició, segueix una temàtica —enguany, la guerra— atractiva, la icona del vano i, sobretot, la projecció d'aquesta atmosfera amable, de nit informal, culturalment atractiva, que han aconseguit instal·lar en la percepció dels centenars d'espectadors que augmenten a cada edició.

Em va xocar, fa uns dies, a la plaça de l'Om, que encara hi ha un aspecte mal resolt, un aspecte tan bàsic com és haver-se de canviar amagats rere l'escenari. Tenim un Teatre Auditori que ofereix programació de primer nivell, consolidat en el circuit cultural internacional, però la realitat del nostre teatre és molt més rica: les Lectures, Pedra i Sang, companyies com Les Xandrines o Magma —i en podria citar força més—, sobreviuen amb pocs recursos, canviant-se rere l'escenari, per a oferir propostes que, en canvi, excel·leixen molt per sobre de les condicions endèmiques del teatre de base. Segurament podríem dir el mateix, exactament, del panorama musical.

Animo a tots els implicats, professionals, administracions, mitjans, entitats, a algunes persones amb qui ja n'he parlat i que d'això del teatre en saben un niu, a encetar una reflexió que ens permeti fer que aquella anècdota deixi de ser categoria.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.