Al veterinari Sr. Benet

Tothom el coneixia per Sr. Benet, era un bon professional en la seva matèria per les referències que n’he rebut.

Nasqué a Isona (Lleida) el 27 de juny del 1858. Estudià la carrera de Veterinària, obtenint la llicenciatura el 3 de novembre del 1881. Començà a exercir la carrera en un poble de la província d’Osca, però l’any 1885 va demanar la plaça vacant de Sant Cugat, la qual poc temps després li fou concedida.

S’instal·là en un edifici del carrer del Carme núm. 6 (avui, 8) i el seu darrere donava al carrer de Sant Ramon núm. 26, aleshores sense urbanitzar. Allà obrí una ferreria, puix en aquell temps els veterinaris es dedicaven a aquesta feina; era el lloc on es feien les consultes dels animals de tir que s’hi portaven. En aquesta ferreria, a part d’un germanastre seu, hi tenia treballant l’avi Carol i el Josep “Ferrarot” o del “Cap Blanc”. En Carol, un cop el Sr. Benet va perdre la plaça de veterinari, es va establir al carrer de Sant Antoni núm. 4, on actualment el seu nét hi conserva el taller.

L’any 1893 es va casar amb na Manela Rodó i Casarramona, crec que era una descendent de Can Bellet, i visqueren al mateix lloc fins que enviudà l’any 1916. Aleshores es casà de segones núpcies amb l’assistenta de la casa, na Eulàlia Badia i Farrés, que feia molts anys que hi era. D’aquest últim matrimoni, en nasqué en Josep Benet, el mecànic que tots coneixem, que ha estat un entusiasta per ajudar a fomentar la nostra dansa al poble durant la seva joventut, el qual fa poc temps ens ha deixat.

El 1896, el Sr. Benet va fer una instància a Governació per ésser secretari del Jutjat Municipal, i l’any següent amb un comunicat del secretari del Govern d’aquesta Audiència Territorial, datada del 4 d’abril del 1897, li fou concedida.

El 16 de juliol del 1910 fou denunciat per un regidor de l’Ajuntament, el qual al·legà que s’havia rebut una denúncia contra el veterinari per no haver deixat entrar a l’escorxador un porc. Segons es desprèn per un document trobat, dit porc ja era mort quan el volien entrar. I hi havia un reglament de Sanitat que deia que cap bèstia no podia entrar a l’escorxador si no era pel seu propi peu. El veterinari, com que era inspector de les carns de consum de la vila, rebé el desnonament del seu càrrec, fent constar actes no comesos per dit Sr. Benet. Hagué de deixar la seva feina oficial de veterinària i només li quedà la secretaria del Jutjat Municipal.

Ell, no conforme amb aquesta injustícia, remeté a les autoritats provincials les seves queixes, on, després de fer les investigacions pertinents, el volgueren restituir en el seu càrrec. Ell no el va acceptar perquè la política de poble s’havia posat entremig i el lloc ja l’havien donat a un altre veterinari, el Sr. Vidal, del carrer de Rius i Taulet.

Fou un home molt prolífer. A més a més dels seus dos càrrecs que ocupava, era reporter dels diaris Las Noticias i El Diluvio, on donava a conèixer els problemes que vivia el poble, tant agrícoles com sanitaris, a part de les notícies que s’esdevenien. Més endavant, us donaré a conèixer algun dels seus articles perquè són molt curiosos.
Morí el 31 de desembre de l’any 1921 de broncopneumònia, a l’edat de 63 anys.