Allà estàvem

Acabem d’arribar. Tant se val si érem 45.000 o més. Érem molts però, en cap cas 10.000, com algú ha volgut fer creure. De fet, la mateixa policia local va haver de canviar l’itinerari previst quan va veure l’allau de catalans. I n’esperaven 20.000...

La capital d’Europa es va vestir de groc i parlava en català. Tot i el fred i la pluja, allà estàvem, amb “aquella” complicitat dels 11 de setembre. Ens saludàvem pels carrers, amb picades d’ullet, d’aquelles que saps que estàs compartint un objectiu: Escolteu-nos!. 

I entre tants catalans,  molts santcugatencs. Puc donar fe que la nostra ciutat estava molt ben representada perquè, si en un espai on hi ha tanta gent,  vas veient cares conegudes, l’estadística parla per si mateixa.  Des de parelles, a famílies senceres amb nens i, fins i tot, amb gossos!  La trobada, en aquests casos,  anava acompanyada de somriures còmplices i abraçades i, alhora, de sentiments compartits de reivindicació, de ràbia,  de recerca de justícia,  i també de molta unitat.

Mentre escric aquestes línies encara se’m posa la pell de gallina pel que vam viure. Perquè milers de persones cantant a la nit, a la Grand Place de Brussel·les, Els Segadors, posa la pell de gallina. Perquè en una manifestació tranquil·la i cívica,  sense aldarulls i ni un desperfecte,   veure les cares d’esperança de milers de persones, demanant que algú ajudi a treure els presos polítics de la presó i a obligar el diàleg, posa la pell de gallina.  

Molt orgullosa d’haver pogut anar a Brussel·les. Orgull de ser allà, representant a molts ciutadans que haguessin volgut anar per fer sentir i demanar, a un crit: Europa, desperta! Europa, escolta’ns!