L'amistat

Avui m'ha vingut a veure un bon amic, que feia mesos que no ens vèiem, coincidint amb l'entrega d'un paquet d'Amazon per a un dels meus fills. "Estic fent hores extres per al Jeff Bezos!", bromeja, abans de pujar a la terrassa per prendre una "birra ràpida".

El David va ser el meu primer amic autòcton, en arribar a Catalunya el 1985. Estava fent la mili al quarter de Lepant i un dia va venir a sopar a casa, de retruc, i encara uniformat, una imatge impactant per a un foraster gens habituat al SMO. Vam connectar de seguida i es va convertir en amic, i cicerone de luxe dels caps de setmana, descobrint-me, amb la seva bella Yamaha, alguns dels racons més preciosos del país.

Mentre ens anem posant al dia, parlant dels nostres fills, del confinament, dels dols que ens ha tocat viure..., el David fa de DJ des del seu mòbil, descobrint-me artistes com ara Daughter, Nick Murphy o Zola Blood, i acabem recordant els nostres ponts metafòrics, creuats o cremats, recitant poemes de collita pròpia... Des del seu punyent "Xangai" fins al meu més còmic "El meu avi va anar a Cuba a bord d'un 737..." I així fins a les 2 de la matinada, somrient, rient i plorant...

En aquests moments tan precaris i movedissos, deixar-se portar per la força d'una amistat, massa sovint negligida pels compromisos del dia a dia, és una teràpia més necessària que mai. L'amistat s'ha de cultivar sempre, li dic, però el David em recorda que la nostra és intemporal, incondicional, i que els punts suspensius de la nostra darrera conversa inacabada seran els punts de partida de la següent, per més temps que hagi passat ... Tempus fugit, però les vertaderes amistats s'hi resisteixen.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.